No Quiero presenta "Monterey"

No Quiero ens presenta una proposta de rock "accessible" i enèrgic en aquest primer disc, 'Monterey', on adquireixen protagonisme les guitarres, el ritme i les melodies. Aquest primer disc, plantejat com un documental-musical que intenta fer arribar els missatges i les lletres de les seves cançons a través de l'expressió audiovisual, entén el concepte àlbum com un conjunt de curtmetratges que expliquen històries. No Quiero atorga així un paper fonamental als videoclips i tal com afirmen “ens permeten portar a la màxima expressió la música i lletres que hem treballat”.

L'estructura de les cançons es manté fidel als referents en què s'inspira la banda i no tenen complexos a l'hora d'incorporar instrumentacions més sofisticades, com ara seccions de corda o vent.

Les lletres plantegen diverses temàtiques socials i culturals des d'un punt de vista crític i alhora constructiu. El resultat final són nou cançons pop-rock fresques, connectades i renovades per afrontar els “bojos” anys 20 d'aquest s.XXI.

“Seis y diez" és el nou single de la banda bilbaïna No Quiero, inclòs en aquest primer àlbum "Monterey". Aquesta cançó representa un contrapunt d'alegria i celebració davant de l'angoixa i frustració mostrades al seu single anterior, "Cuatro Paredes". En aquest nou tema musical escriuen una carta als seus propis fills "Els fills són una enorme càrrega d'intensitat i responsabilitat, però quan t'arriben només vius per a la seva felicitat", confessen els integrants de la banda bilbaïna.

"Seis y diez" mostra una imatge desenfada i descarada de Bilbao.

Aquest cinquè videoclip és el cinquè capítol del documental/musical “Monterey”, un àlbum que porta a format videoclips cadascun dels temes del mateix. El videoclip ha estat dirigit novament pel jove realitzador Marcelo Verissimo, pertanyent al col·lectiu Made in Mars. S'ha gravat entre novembre i desembre a diferents localitzacions de Bilbao.

Sobre No Quiero

La pandèmia ha estat una catàstrofe, però també ha tingut el costat positiu en forma de confinament introspectiu. Molta gent ha tingut temps per pensar i replantejar-se la vida. Aquest és el cas d'Antón Uribe, Alberto Macías i Gaby Salaverry.

No Quiero es va gestar durant la primavera del 2020. “Aquelles setmanes que ens van obligar a tots a parar ens van fer adonar que el que realment ens fa feliços és la música”, apunten. D'aquesta manera, tres vells amics capaços de tocar davant de 25.000 persones als 00´, s'han ajuntat per gravar nous temes i passar-ho bé. Com si no hi hagués un matí lliure de pandèmies.

No Quiero és un crit d'inconformisme, de no renunciar a ser tu mateix, de no oblidar-te dels teus somnis, de no tancar el nen que en el fons segueixes sent i de lluitar pel que realment estimes.