VorAigua ens presenta "Meandres"

VorAigua és un duet musical de piano i veu format per Muntsa Moral i Paul Perera.

Paul Perera és un pianista que combina la delicadesa i la passió amb un virtuosisme vitalista. Ha col·laborat en nombrosos enregistraments com "La venedora de llumins", "d'alba" o "Big Band Bethoven", aixi com en nombrosos concerts, produccions audiovisuals i arts escèniques. Entre d'altres sales rellevants, ha actuat al Palau Sant Jordi de Barcelona i al Palau de la Música Catalana. 

Muntsa Moral és una cantant enamorada de la creació d’arrel i de la poesia. Ha format diversos grups com Les bruixes es pentinen, Gipsy Krokets Quartet o La Cuca Viu. Ha col·laborat en diversos àlbums d'OpcióK-95, Ovidi al Tarambana, etc. i ha creat diversos espectacles de divulgació poètica a través de la dansa amb la companyia Zingària. També té un llibre de poesia titulat "Tanta nit volguda" amb il·lustracions d'Ignasi Blanch.

"Meandres" és el primer àlbum del duet VorAigua: un univers particular en què s’hi mesclen poesies i llegendes amb sonoritats modernes i d’arrel mediterrània. "Meandres" és un esclat de mons sensorials creats amb cura, delicadesa, frescor i passió. A "Meandres" cantem a l'aigua, éssers mitològics com les goges i ens submergim a gorgs negres sense fons. Ens arremanguem amb les cançons de les rentadores de Mercè Rodoreda i ens emocionem amb l'aigua que s'escola riu avall cap a melodies ebrenques i mallorquines.

El "Gorg Negre" dona el tret de sortida de l’àlbum amb una imatge de la llum crepuscular que intenta capbussar-se al gorg per saber-ne la profunditat; serà el reflex de les estrelles les que sabran explicar la immensitat del gorg comparant-lo amb l’univers. Amb aquesta adaptació de la rondalla del "Gorg Negre" de Santa Cecília de Voltregà, VorAigua ret homenatge a la cultura popular oral. Mentre ens preguntem on s’escola l’Aigua s’aniran omplint oceans i anirem descobrint que vessa. L’àlbum segueix amb "Veus del vent" que evoquen les nostàlgies i dols que vivim, encara que mirem de dissimular-los rere el tel de la quotidianitat i que la vida sempre empenyi endavant. VorAigua juga amb sonoritats íntimes que evoquen el batec de la terra i de l'aigua. Les peces són el resultat d’una font emocional en què les tradicions orals, improvisacions i poesies han anat brollant i prenent forma de cançó com el curs vital d’un riu.