Avui parlem dels Argentins, Delfines de Etiopia

Delfines de Etiopia és una conjugació de sons amb estil, que parteixen del reggae, ramificant-se en ska, ritmes llatins, hip-hop i raggamuffin. Aquest mix aconsegueix tant als seus discos com als seus xous un resultat explosiu, que navega per matisos i intensitats poc vistes a l'escena.

Sonant des de 2001, Delfines de Etiopia compta amb 2 discos editats: "Una mano amiga" (2005), gravat i masteritzat al mític estudi TIXA records i "Subir, mirar mejor" (2010) a l'estudi Del Abasto al Pasto, amb la producció musical de Martín "Tucán" Bossa, sota el segell Pinhead Records.

En camí i en etapa de mescla es troba la seva 3ra placa, "Momento Tiempo" gravada en estudi "Del Abasto al Pasto", que marcarà amb seguretat doneu la consolidació del grup.

Molts són els escenaris que han vist Delfines de Etiopia, destacant Auditori Sud (al costat de The Wailers), Parque Roca (amb els Cafres i Dread Mar I), Parque de la Costa (al costat de Dancing Mood i Gondwana).

La banda ha recorregut també tot el territori argentí amb moments inoblidables com l'any 2009, quan va fer un viatge a General Mosconi i Tartagal, on van estar amb els que van fer l'històric piquet que va començar a finals dels '90 i van prendre imatges i testimonis per al vídeoclip de “Piquetero".

Acabava el 2012 i DdE va viatjar pel Sud argentí. A la gira anomenada “Delfín del Mundo” la banda va visitar Bariloche, Esquel, Puerto Madryn, Caleta Olivia,

Trelew, entre altres, aconseguint una gran popularitat a tot el sud del país. L'any 2015 Delfines arriba a un dels seus punts més alts participant al festival més important de Reaggae del Món, el ̈Rototom Sunsplash ̈ realitzat a Benicassin, València, Espanya. Dins la mateixa gira desembarca a terres italianes per deixar la seva empremta al San Desiderio, festival de música que es realitza allà.

Música, missatge, present i una proposta que dia a dia creix i es fa escoltar, amb una rebuda que no distingeix regions ni edats.

Això és Delfines de Etiopia, que mai no va deixar de banda les seves conviccions, que no són altres que la de "barallar per una realitat més justa", i això es reflecteix als seus lletres, amb contingut social i presa de consciència sobre la realitat global.