'La Enorme distancia' és un dels temes que hi haurà en el disc 'Tranquila. Celeste Canta Chavela'. Es tracta d'una ranxera que va escriure José Alfredo Jiménez Sandoval amb Gunther Manuel Salinger i va popularitzar la gran Chavela Vargas. En aquesta cançó, Santi Careta i Oriol Roca es converteixen en dos elegants mariatxis que acompanyen a la Celeste Alías amb el guitarró i la guitarra respectivament.
Hi ha un aspecte que fa molt especial aquesta cançó i tot el disc que es publicarà el 25 d'octubre: "Hem volgut apropar-nos al màxim a les tècniques de gravació dels anys seixanta. Tot el disc està passat per cinta, com es feia aleshores, però en 'La Enorme Distancia' en concret hem utilitzat un micròfon de l'època i vam enregistrar-lo tots tres a la mateixa sala mesurant minuciosament les distàncies de cada instrument respecte el micròfon. El resultat és aquesta ranxera captada en una sola presa i que sembla que els músics estiguin a la mateixa sala on ets tu quan l'estàs escoltant a casa".
'Tranquila. Celeste Canta Chavela' és un disc que neix de l'espectacle 'Tranquila'. Un cant de llibertat, d’amor i de vida, una festa pels difunts, una celebració de la vida i de la mort, d’una figura cabdal dins del món de la música popular, la cèlebre cantant mexicana Chavela Vargas.
Celeste Alías hi posa la veu i el nom en aquest àlbum on explora noves sonoritats acompanyada pel guitarrista Santi Careta i el bateria Oriol Roca. Els tres s’han tornat a reunir després del seu disc 'Celeste Canta Antonio Machín' ara fa set anys. El sonòleg Adrià Serrano és el quart músic de la banda. Els quatre han apostat per un so contemporani arrelat a la tradició.
En aquest disc viatjarem per la vida de Chavela Vargas a través de les seves cançons, com la Macorina, amb les reivindicacions de l'època. Sonaran també d’altres èxits com 'Paloma negra', 'El último trago' i 'Se me olvidó'. "A nosaltres ens agrada anomenar-los NeoRanxeres i Boleros galàctics".
Celeste Alías Borjas. Cantant, improvisadora, compositora i professora.
S'inicia en la música amb el clarinet, però s'endinsa de mica en mica en el terreny de la veu i s'enamora de les possibilitats que aquesta pot tenir. Comença en el cant clàssic i la música antiga i posteriorment aprofundeix en el jazz, el cant popular i la improvisació. És una cantant inquieta, curiosa i eclèctica.
El jazz li obre les portes a la llibertat interpretativa i la improvisació. El seu repertori inclou des dels standards més clàssics fins als boleros de Machín, composicions originals i la improvisació lliure i de caràcter més experimentador.
Celeste Alías ha treballat sempre d'una forma constant i amb el temps ha construït una trajectòria de projectes molt diversos i d'apropament a estils molt diferents que li permeten experimentar i continuar amb el treball musical i vocal. Està vinculada a nombroses formacions, amb el resultat d'una intensa activitat concertística. Té dos grans projectes a duo: amb el pianista Marco Mezquida, amb el que graven 'Two lonely people' el 2011 i 'llunàtics' 'el 2015.
Amb el guitarrista Santi Careta, amb qui crea el projecte i el disc 'La Veu de la Guitarra' (2009), seleccionat per fer la Gira Ressons-Jazz el 2010, 'Black in Blue', seleccionat a Cultura en Gira el 2011 i 'Celeste canta Antonio Machín' (2013). 'Tengo una debilidad' va estar seleccionada pel cd del jazz català, dins el recopilatori que fa Catalan Arts (2014).
Està en actiu en altres projectes com Guillem Arnedo Band amb Jaume Llombart, Jorge Rossy i Dee Jay Foster amb qui grava 'Let's sing again' (2013) i 'Let's sing Oscar Hammerstein II' amb Michael Kanan al piano.
Ha col.laborat en: 'Three Generations' liderat pel batería Gonzalo del Val, 'Ewig' liderat pel pianista José Carra i 'Menta, diari sonor' de Free Spirits Big Band dirigida per David Mengual.
Canta i col.labora assíduament amb músics com David Mengual, David Soler, Oriol Roca, Ramon Prats, Albert Cirera, Masa Kamaguchi, Horacio Fumero, Miguel Pintxo Villar, Gonzalo del Val, Marko Lohikari, Manel Fortià, Pablo Selnik, Roger Mas, Juan Pablo Balcázar, Enrique Oliver, Carlos Falanga, Marko Lohikari o Núria Andorrà entre d'altres.
A nivell interdisciplinari sent una gran atracció per treballar amb poesia, dansa i arts plàstiques. El 2016 va gestar el disc-llibre 'Tot sembla senzill', amb David Mengual, Oriol Roca i Santi Careta, un homenatge poètic-musical de la poeta Montserrat Abelló. .
Actualment, està molt activa en el panorama d'improvisació lliure de Barcelona. Canta en l'Ensemble de conducció d'Iván González, en el Trio d'impro amb moviment C-15 amb Glòria Ros i Albert Cirera. Canta en el projecte de dansa que lidera Maria Ribera, Empèlt. Està en la recerca sonora amb Baula, amb les cantants Joana Gomila i Anna Subirana i lidera el conjunt vocal Veus lliures que el formen dotze cantants experimentadores.
Té una unió artística amb el creador plàstic Txema Rico, amb el que ha creat un projecte de sinestèsia i investigació sonoro-plàstica.
Recentment, a la Fira Mediterrània de Manresa, ha estrenat el seu espectacle multidisciplinari i teatral "Tranquila. Celeste Canta Chavela", sota la direcció de Martí Torras Mayneris.
Ha actuat al Festival de jazz de Barcelona, Festival de jazz de Menorca, Festival de jazz Memorial Tete Montoliu 'l'Hora del jazz', Festival de jazz d'Alcúdia, Festival de jazz de Platja d'Aro, Cicle de jazz 1906 a Galícia, Festival de Jazz de Girona, Palau de la Música Catalana, Festival de jazz de Granollers, Auditori de Barcelona, Auditori de Lleida, Kursaal de Manresa, Jamboree, Bflat de Berlin, Amsterdam, Nits a la Pedrera o al Cicle Juan March de Madrid, entre d'altres.
Actualment, és professora de cant jazz al Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona i al Conservatori Professional de Manresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario