Neptú és el pseudònim acollit per Vicent Monfà, artista i productor de Lleida ciutat. Després d’haver format part de la banda reggae/pop Koers component cançons, tocant els teclats i cantant, haver produït a artistes locals diversos... Així com haver participat en la lletra i composició d’algunes cançons de renom com "Despertem El Món" (Cançó d'estiu de Catalunya Ràdio i TV3), "La Idea Brutal" (Primer single d’Emlan) o "El Millor Regal" (Jingle nadalenc promocional per a l’empresa Bivid). Després de quatre avançaments del seu primer disc debut, "Avui he somiat", "Universal," "Aniré" i "l'Únic que vull", per fi "DESPERTA" cobra vida.
L’imaginari que envolta aquest treball representa una revolució espiritual en tota regla, una revelació de l’ànima que invita a deixar el que estiguem fent per mirar-nos a nosaltres mateixes i retrobar-nos amb aquella part oblidada que roman en el fons dels nostres cors; La puresa i la il·lusió de viure que teníem quan érem infants, la insensatesa de somiar sense límits, les ganes de mostrar-se al món honestament i sense filtres... Pretén ser una explosió èpica i motivacional amb ànim de remoure les parets interiors de cada individu positivament, una onada de llum i esperança en temps de distòpia.
"Avui he somiat" En aquesta cançó podem deduir que «DESPERTA» serà un disc lluminós, positiu i alegre. Un disc compromès amb la música conscient des d’un to desenfadat i honest. «Avui he somiat» anima a l’oient a desaprendre totes aquelles coses que ens han portat a la monotonia i la insatisfacció personal, recordant aquells temps quan encara no les coneixíem. Es tracta d’una revolució espiritual en tota regla, que ens convida a tornar a la infantesa i recuperar totes aquelles coses que, en el seu moment hauríem d’haver guardat dins nostre, com si fos el tresor més preuat.
Pel que fa a la sonoritat i l’estil, ens trobem en una mescla entre el Synthpop, l’Indie i el Hip hop. Una barreja d’estils que evoca energia i frescor en una escena musical on l’electrònica i la música urbana estan en augment. Partint d’una base totalment basada en sintetitzadors, caixes de ritmes i seqüències, l’artista juga també amb elements orgànics com guitarres i vents de metall en els arranjaments.
Universal Reforça la mateixa línia, apel·lant a la revolució espiritual i l’esperança en el canvi. Un canvi que només pot ser possible si som capaços de mirar en el nostre interior i veure tot allò que ens manté estancats en una psicosi col·lectiva. Una evolució que neix dins l’individu i s’expandeix per tot l’univers. Pel que fa a la sonoritat i l’estil, ens trobem en una mescla entre el Electro-pop, l’Indie i el Hip hop, amb un toc més comercial que pretén arribar al gran públic, arrebossar-lo d’alegria, ball i festivitat.
Si tu no ets aquí Tothom podria interpretar aquesta cançó com un tema d’amor romàntic de tota la vida, però, la visió de l’artista respecte aquest títol del disc «DESPERTA» va més enllà del típic romanç. «Si tu no ets aquí» és una oda a aquella part de nosaltres que vetlla pel nostre bé constantment. Totes tenim un «Pepito grillo» advertint-nos i prevenint-nos del mal, un trosset de la nostra ànima que sempre és allí, alerta i protegint a aquelles que ens envolten i estimem, així com a nosaltres mateixes. Aquest tema dóna gràcies i reconeix que sense aquesta personalitat, ningú seria capaç de fer realitat els seus objectius i ser plenament feliç.
Musicalment, podríem dir que es tracta d’una rapsòdia en tota regla. Un vaivé d’emocions que queden representats en una cançó que puja i baixa com una muntanya russa. Mantenint la instrumentació que es respira en tot el disc, podríem dir que «Si tu no ets aquí» és la proposta més xocant i singular, ja que s’allunya dels convencionalismes Pop i l’estètica actual, i s’apropa a propostes més psicodèliques com les del grup estatunidenc MGMT, Gorillaz o inclús a propostes més llegendàries com alguns temes d’òpera-rock de la mítica banda Queen.
Com ho fèiem Retornem a la nostàlgia dels començaments, però aquest cop no anem tant lluny com a «Avui he somiat». Tots hem viscut alguna etapa d’esplendor amb algú en concret, en més d’un moment de la nostra vida hem connectat de forma quasi màgica amb certes persones. Però les relacions canvien amb el temps i passen a convertir-se en una altra cosa molt diferent respecte el que era en un passat. En aquesta cançó, l’autor ens anima a recuperar aquella màgia intentant recordar quina era la fórmula correcta amb la que aconseguia aquella simbiosis tant perfecta. Es tracta d’un tema amb influències yankies que flirteja amb el pop/trap, adornant-lo d’elements molt neptunians com poden ser arpegis sintetitzats i ambients electrònics, amb el protagonisme d’un loop de guitarra elèctrica que aguanta el tema durant tota la cançó.
l’Únic que vull Aquesta cançó ens parla de la confusió constant a la que ens sotmet la societat actual, on sempre estem posant en dubte tot allò que fem per por a sentir-nos exclosos. En mig d’una explosió d’inconformisme, l’artista ens anima a deixar enrere els protocols i seguir el nostre instint, a prendre el control sobre el temps que se’ns ha donat per fer allò que realment desitgem, i no el que els altres esperen de nosaltres.
Pel que fa als trets musicals i sonors, seguim en la línia Electro-pop / Hip hop que presenta la resta del disc, però, amb un toc més de guitarres cruixents recolzant la protesta de la lletra, deixant la secció de vents per la interpretació en directe.
Història d’un cyborg interestel·lar Aquesta és la primera entrega d’una saga de cançons que ens mostrarà un univers fictici creat per l’autor. «Història d’un cyborg interestel·lar» ens parla d’un futur on la humanitat s’ha fusionat amb la tecnologia mes avançada per convertir-se en éssers biònics capaços de viure indefinidament i viatjar per l’espai exterior. El protagonista de la història és enviat als confins del cosmos per recopilar informació i així poder resoldre el misteri de la creació. Quan és allí, intenta codificar totes les dades possible, però el seu sistema operatiu li impedeix desxifrar el sentit de tot el que veu.
En un atac de solitud i confusió, recorda un passat on era una simple persona més de la terra que jugava, plorava, estimava... Decideix utilitzar el misteri que es troba als confins per viatjar a través de l’espai-temps i retrobar-se amb aquella persona de la que es va enamorar fa milers d’anys. Un tema poblat de sintetitzadors i caixes de ritmes tipus 808, que és decorat amb guitarres còsmiques i una secció de vents èpica.
Aniré Aquest single pretén representar l’inconformisme de l'individu envers el seu pas sobre la terra; viure, créixer dins d’uns marges socials preestablerts i morir dins d’ells sense opció a trencar el cicle, donant pas al següent i perdre’s en l’oblit. En aquesta cançó, l’artista assegura que no deixarà que torni a passar, que viurà i veurà amb els seus propis ulls la fi de tot, acompanyant l'historia, les eres i els eons, superant els límits de la ciència i/o religió que ho impedeixin, amb una única eina; la pròpia música. Es tracta d’un flirteig amb l’eternitat, un somni romàntic on es desvela que l’autèntica perpetuïtat radica en allò que un és capaç de crear. És en la creació on l’artista deixa gravada la seva essència, i és allí on aconsegueix desfer-se del seu cos per fusionar-se amb l’univers per sempre més.
Un himne èpic i motivador que evoca esperança, animant a l’oient a reescriure la seva pròpia història totes les vegades que vulgui. Aquesta cançó suggereix emocions d’empoderament amb la vida i el temps que se’ns ha donat, a ritme de música electrònica en la base i acompanyada de certs elements més orgànics com guitarres i vents-metall. Un tema musical potent, ordenadament caòtic i desbocat que ens portarà a festejar amb la pròpia immortalitat.
l’Últim tram Com bé diu el títol, estem al darrer esglaó del disc on l’artista es mostra per fi «despert» del tot. Després d’un viatge espiritual que va de l’interior de l’individu fins als racons més llunyans de l’univers, Neptú es despulla i canta al món que ha deixat el dolor enrere, que per fi es veu a ell mateix acceptant les seves pors, pors que al cap i a la fi totes patim en el nostre dia a dia. Ens empeny a conviure amb elles i ens desitja a tots la millor bonaventura que ens pugui portar el camí que hem elegit. Amb aquesta cançó es tanca el cicle «DESPERTA» per donar pas a un nou paradigma neptunià.
Pel que fa a l’estil musical, aquesta cançó es desmarca de les demès amb un toc indie/folk més pausat i tranquil. És un tema que pretén emplenar els cors de la gent desplomant-los de les seves inseguretats i animant-los a mostrar-se al món amb tot el seu esplendor, construït per un equilibri de fortaleses, debilitats i imperfeccions que ens fan ser humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario