Ripoll presenta nou projecte

El músic madrileny David Ripoll inaugura el seu projecte en solitari, RIPOLL, amb un primer single que proclama la bellesa de la resistència com a remei davant del desencís.

Amb un estil fronterer, a mig camí entre els The Damned d''Alone Again Or', Calexico i Los Rodríguez, i un imaginari líric que apropa autors com Nacho Vegas, Rafael Berrio i Alberto Montero, 'Podem seguir' marca les coordenades del nou projecte de Ripoll.

No us fa la sensació que el corrent és cada vegada més fort en contra nostra? Que cada cop costa més oferir resistència? Us preguntareu a què exactament, però a bons entenedors poques paraules són suficients. Resistir s'està convertint en una cosa gradualment més heroica; i seguir endavant, en un acte de fe. El músic madrileny David Ripoll, a qui associem a algunes de les bandes més representatives de l'underground capitalí de la dècada passada (Fes-te Lapón, El Pardo, Esvalotador Gomasio), pren la paraula en el seu nou projecte en solitari, RIPOLL, precisament per proclamar la bellesa de l'acte de resistència, una cosa necessària per combatre la marea en contra del desencís. El seu primer single, 'Podem seguir', ens anima a continuar avançant malgrat que el futur resulti cada cop menys reconeixible. Produït per Miguel Breñas (Com viure al camp, Puzles i Dracs), i barrejat i masteritzat per Borja Pérez (Monteperdido, Confeti d'Odi, No Fucks, etc.), serveix alhora de carta de presentació i de declaració de principis .

La peça inaugura la seva nova etapa artística, afavorida per la discogràfica Lunar Discos, presentant en aquesta cançó totes les coordenades compositives actuals del músic madrileny. Amb una aura fronterera a l'estil The Damned en la seva versió d''Alone Again Or', a l'òrbita de Calexico o del rock llatí de Los Rodríguez, RIPOLL configura a 'Podem seguir' un espai propi que també han eixamplat veus i líriques com les de Nacho Vegas, Rafael Berrio o Alberto Montero. Amb tot això, el single marca el punt de partida d'un projecte sonor emmarcat al pop-rock de guitarres però que no renuncia a arranjaments de tall més clàssic amb violins i instruments de corda, trompetes, castanyoles i teclats. Un nou repte artístic que transita la fina línia entre allò polític i allò emocional, reivindicant els llocs de trobada, els amics o els gestos quotidians, descobrint-hi una font inesgotable de resistència.

De moment, en aquesta primera cançó, sona amb claredat el missatge. Tot i que pugui semblar que el futur és tan incert com un record que ja no ens pertany: podem seguir, no importa res més.

A RIPOLL, el músic evoluciona en la seva forma de tractar els textos, aconseguint desgranar amb veu pròpia les emocions que proclamen la bellesa de la resistència com a remei davant del desencís. La solitud, el pes de la història, les xarxes socials o l'anhel d'uns ideals que van ser somiats per a un món que amenaça de desaparèixer són alguns dels temes centrals d'aquesta temptativa musical que connecta amb les ansietats i les esperances més profundes de la època. Com en els relats populars que es narren únicament a la calor de les fogueres, es congrega al voltant d'una sola veu l'experiència col·lectiva, embolicant la proposta en una aura de cançó tradicional i sensibilitat costumista.