Així com el silenci permet el so, el no res del buit permet el tot.
Pot ser realment difícil de prendre la decisió de saltar al buit, encara que de vegades t’hi trobes sense haver-ho pretès. Un estat més que podem incloure en el repertori, i que amb el pas del temps pot reconvertir-se algun dia en una memòria fèrtil.
“El buit” (RGB Suports, 2022) és un crit d’auxili enmig de la voràgine, d’un nàufrag saltant a alta mar i un anar a la deriva per l’univers desconegut a través dels sentits. Una veu sospesa a l’aire buscant interacció sense pista de retorn. Del trontoll de tòtems i creences d’aquells refugis que ara ja queden enrere.
“Digueu-me com puc omplir aquest buit que es fa tan gran, que és tan gran, que és tan gran”. Fer el salt. L’esglai. El vertígen. L’alliberament.
Un manifest de veus inquietes que han perdut l’ànima al volant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario