La banda formada per Ramón Lage, Seoane, Manuel Ramil, Jesús Cámara i Dave Lande DELALMA ens presenten el seu primer àlbum on es relata el viatge d'una ment que ja no sap discernir, presa de la seva dualitat mental-existencial, entre el bé i el mal, fragmentada per un terrible fet concret ocorregut ja fa molt de temps i que no el deixa ni tan sols ser propietària de la realitat en què viu.
Un sanatori abandonat en una petita localitat del nord anomenada Cesuras, xopa per la “nèboa” de les muntanyes galaiques, és el paratge on ha estat rescatat el diari de Lázaro, ànima moribunda que vaga en un escenari tan ombrívol i ruïnós des de fa ja més de 20 anys.
Sent així, és llavors quan un solitari moment de lucidesa sigui qui dicti a Llàtzer la realitat en què viu, portant tràgiques conseqüències que es veuran reflectides en la mirada i el plor de les merles que amb ell cohabiten entre la molsa i freda pedra ...aquest serà el moment que doni resposta a la incògnita final: quina de les seves personalitats ha de viure i quina ha de morir. Què és el bé? Què és el mal? Qui ha de subsistir?
De vegades, la vida pot anar més enllà.
El videoclip del seu tercer single titulat “El Mirlo”. Després de la publicació dels avenços de "Cárcel De Cristal" i "Mañana Vuelve a Oscurecer", la banda metalera torna a la càrrega amb el que serà el seu últim avenç abans de la publicació del seu primer àlbum.
La banda presenta el tercer avenç de l'òpera prima de Delalma. Cançó titulada "El Mirlo", la qual conté tota l'essència estètica, musical i conceptual del disc i de la banda. Un tema que de ben segur esdevindrà un referent al llarg de la trajectòria de la banda.
En aquesta ocasió la portada ha estat realitzada per la dissenyadora Laura Hernández Mora.
“Les merles tenen un comportament territorial molt accentuat i no viuen en grup. Cada individu delimita el seu propi territori i és precisament a aquest efecte pel que canta de manera ininterrompuda; aplicant-se amb virtuosisme a les seves melodies les quals ressonaran de per vida.
Cada matí parlo amb aquests éssers de plomatge fosc. Com jo, s'alimenten d'insectes i cucs. Que existència la meva... No se m'acudeix millor manera de desplegar les ales del meu llegat que no sigui a través d'aquest omnívor, únic amic i testimoni del meu destí.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario