Com ja vam tenir ocasió d'advertir gràcies a Jimmy Oklahoma a les pàgines de "El dulce despertar de La Granja", ens hauria agradat comptar en aquest disc tribut, amb més noms il·lustres i històrics del pop espanyol, companys de generació, i/o de coordenades estilístiques dels nostres homenatjats. Contactem amb moltes persones. Algunes ens van ignorar. Altres amablement es van excusar de no poder participar en el període de temps i les condicions que els vam proposar.
Al final, el que posem a la disposició dels fans és un honest i emotiu mostrari d'artistes i bandes que van acceptar la proposta. Van triar la cançó que volien interpretar. La van assajar portant-la al seu terreny, i la van registrar segons els mitjans i les circumstàncies que es podien permetre. Excepte Atticusfinch, Les Llimes, Fontso, Cucudrulu i Novel, la resta de propostes són de l'illa de Mallorca. Andreu Muntaner "Lobo", encara que visqui i treballi a Madrid des de fa diversos anys, també té les arrels a Palma.
Així que al mateix temps que un merescut reconeixement a La Granja, "La música no enganya" és, (excepte alguns noms amb més notorietat i trajectòria entre el públic i els mitjans), un ampli aparador de conjunts i solistes per descobrir. Al bandcamp de Discos Polo, a cada pista que complementa aquest treball, hi ha informació detallada i enllaços on endinsar-se a cada univers i on poder contactar directament amb els músics que han col·laborat de manera generosa. Han estat molts mesos de treball a l'ombra, un treball comú de tots els participants, escrivint i contestant e-mails, missatges de facebook, Whatssap, trucades de telèfon, compartint arxius de àudio, imatges, textos. Un treball del que ara a Discos Polo ens sentim molt orgullosos. Esperem que agradi als fans. I que serveixi perquè es pugui redescobrir la discografia de La Granja, tant per els que creixem amb la seva música com per als més joves. Un patrimoni cultural i vital de tres dècades i mitja a reivindicar. I no volem deixar de ressaltar, l'alegria que ens fa explicar, (per a aquest disc fet per fans), amb una variada participació femenina, posant la veu, tocant instruments i en el disseny gràfic i la part artística. La Granja sempre ha conquerit per igual al públic de tots dos sexes, malgrat les seves lletres descarades i crues a ocasions. O potser gràcies a això. Com podeu notar, l'ordre elegit per a les versions ha estat en forma retrospectiva, des de les cançons que apareixien al seu lp homònim de debut, (1987), fins a les que pertanyen a Tobogan, (2004). El resultat és sorprenent. Heu de jutjar-ho vosaltres.
"Vivo la vida como un gato que se duerme al sol,
que se levanta y tiene ganas de volverte a ver,
de relamerte toda entera y hacerte feliz" (No me importa andar)
Jonatan Uría, Palmell de Mallorca, febrer de 2021.
No hay comentarios:
Publicar un comentario