Els madrilenys Rococó ens presenten el primer disc "No me sale querer"

La banda madrilenya Rococó acaba de publicar el seu nou i primer àlbum: 'No me sale querer'. Un llarg amb el que alçar a aquesta nova banda creada durant la pandèmia com a un dels grups amb major projecció i creixement de l'escena underground del nostre país.

Desprès de la sortida de quatre de las canciones que componen el disco, "Septiembre", "Bajona", "Todo este tiempo" y "No me sale querer", Rococó presenta un llarg en el que va transmetre un so més madur i amb moltes influències. més alternatives, des del midwest emo noventero estil American Football amb temes com “Narciso”, fins a grups que sempre han tingut com a referència com a son Basement o Drug Church en “102”, sense olvidar les melodies pop i les lletres, que ganen. presencia i se tornan més adultes. El disc és un viatge pels sentiments, des de la nostàlgia fins a la frustració que ens generen una ruptura, amb diferents estats d'ànim i imatges al llarg de tots els temes, que ens van traslladar a una època passada que segur era millor.

Rococó anuncia també una extensa gira nacional que començarà a Múrcia, i passarà per ciutats com Granada, Málaga, València, Barcelona, Sant Feliu, Madrid...

Viernes 24 de febrer - Murcia (La Yesería) + Jamie 4 President

Dissabte 25 de febrer - Granada (RocknRolla) + Colegas y tal + Jaime 4 President

Viernes 24 de marzo - Madrid (Café La Palma) + Miguel Cervera

Rococó és un projecte de rock amb influències de finals dels 90 i principis de l'any 2000. El grup està format per Aníbal, Nacho, David i Alex. El projecte arranca a l'estiu de la pandemia de 2020, i va gravar fins a Ultramarinos Costa Brava el seu primer EP, “Rococó” sota la producció de Santi García i Borja Pérez del Pozo, buscant un so amb referències com a Cala Vento o Yawners.

Amb els seus primers singles acumularon multitud de reproduccions, superant els 100k en alguns temes com “Favs de la Semana”, amb col·laboracions amb grups com Biela. Amb aquesta nova discoteca es transmet un so més madur i amb influències molt més alternatives, des del midwest emo nou estil de futbol americà, fins a grups de referència per a ells com Basement o Drug Church a “102”. Les lletres també tenen un components més adults. La producció artística de tot el treball corre a càrrega de Qvilava.