Lagarto Errante, alter ego musical del també escriptor bilbaí Asís Arana, acaba de publicar el vídeo de “Hey”, una versió indie-rock del clàssic de Julio Iglesias. Després de Los amantes, serà aquest el segon single del que serà també el seu segon àlbum d'estudi sota aquest mateix pseudònim, el qual veurà la llum aquest proper 10 de febrer amb el títol de "La esperanza", cançó que serveix a més per obrir l'àlbum. Encara que aquest tema anava a quedar-se en una mera “intro” instrumental, se li va treure una interessant melodia vocal, transformant-se així en un crescendo de rock acústic-èpic que ens sembla molt apropiat per obrir el disc.
Aquest conjunt de deu nous temes respon a estils i temàtiques molt diverses, des de balades clàssiques d'escolta i apreciació immediata a temes molt més críptics i foscos tant de forma com de fons, com pot ser el cas de “Crimen y castigo”, una peça de producció opressiva i monocorde que suposa un clar contrapunt amb el seu abans i després. Així, “El Corte Inglés” i “Milika”, són probablement els dos temes més melòdicament aconseguits, obvis i balancís de tota la feina.
Una mica més ombrívol resulta “El estudiante y la señora”, un mig temps que recorda una mica el Bunbury més melodramàtic, i en què destaquen tant l'arranjament de mandolina com la veu en off de la “senyora” tractant de seduir el seu objectiu estudiantil.
Destaca també “Cuando me vuelva a Madrid”, escrita en homenatge a Fernando Vega de Seoane, un amic de l'artista que va quedar paraplègic durant el transcurs de l'enregistrament i que s'ha convertit en un autèntic fenomen social per la seva increïble manera d'encarar l'adversitat . Es tracta de la cançó més genuïnament pop i vitalista de l'àlbum, vertebrada per uns arranjaments de vents que li donen aquest aire alegre i entusiasta que persegueix inspirar. Fenomenal, que respon a un títol clarament irònic, és l'altra cara d'aquest mateix pop, plantejat aquesta vegada de manera una mica més pausada i amb una producció una mica més bruta i sorollosa que recorda per moments el power-pop dels noranta.
Es tracta doncs d'un disc molt variat i eclèctic, ple de sorpreses i petites picades d'ullet a l'oient, com podria ser el cas d'“Aquí i ara”, potser el tall més divertit, enganxós i juganer del disc. I és que és així com aquest va ser concebut, és a dir, no de manera conceptual, sinó de manera que cadascun dels temes respongui a la seva pròpia naturalesa i motivació, raó principal per la qual va ser gravat al llarg de tot el passat 2022 en quatre estudis diferents de Madrid i Bilbao (Southpole, Drax, Sonobox i El Tigre).
La presentació oficial del disc tindrà lloc a la sala Moby Dick de Madrid, dijous 23 de febrer a les 21.30 hores. L'entrada anticipada tindrà un preu de 10 euros (12 a taquilla) i es podrà adquirir a la plataforma digital de Wegow.
A banda d'Arana, cantant i autor dels temes, la formació de Lagarto Errante estarà integrada pels músics habituals que solen acompanyar-lo en directe i que han gravat bona part del disc: Jorge Sánchez al baix, Iván Román a la bateria, i Dann Hoyos i Dani Vicente a les guitarres.
A banda de les cançons del nou àlbum i d'alguna sorpresa, la banda interpretarà també algunes cançons del primer disc, “Juny del 74”, en un concert que promet satisfer les expectatives d'un públic fidel per al qual la gran varietat d'influències de les que beu el “Lagarto” és un dels seus atractius més grans. O el que és el mateix, per a qui estar a “terra de ningú” pot resultar molt recomanable quan el pop-rock de masses et sembla massa predictible, i l'indie oficial un lloc on l'excés de pretensions i soroll han acabat fent un flac favor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario