El grup gironí-lleidatà Malson Atmosfèric és aquella colla que sempre els han mirat per sobre l’espatlla al passadís de l’institut. Música reivindicativa i alhora desenfadada sobre les ganes de menjar-se el món i perdre les preocupacions.
Després d’avançar diversos senzills del seu primer àlbum debut, produïts per Geri i zneakyboi, amb la col·laboració d'Oriol de Ramon (The Tyets) i DAAX (Flashy Ice Cream, Santa Salut) en la mescla, i Adrià Reig i Xavier Lek Farré al màster. A més van comptar amb un remix del DJ Marsal Ventura, reconegut exlocutor de Flaix FM i recentment actuar al festival Tomorrowland.
Aquests senzills ja acumulen més de 200 mil reproduccions online i ja els han portat a aparèixer a alguns dels mitjans digitals, radiofònics i televisius més reconeguts. També els ha dut a tirar endavant diversos concerts per Catalunya, portant la seva música a festivals com Strenes, l’Acampada Jove i l’Insomni. Ara amb el seu disc finalitzat a les mans d’Omar Ferreté a Fatlab Studio, esperen fer el salt definitiu al públic jove d'arreu dels Països Catalans.
Intro + Cendra
La cançó que obre l’àlbum i resumeix tot el que parla el disc, maldecaps i conflictes tant en el personal com en el social, perjudicant a tota una generació. Originalment, era un dancehall amb rap, però amb la motivació del rock es va readaptar tota la cançó, que l’ha fet més impactant. El vídeo adapta l'escena de la pel·lícula de Ghibli "Murmuris del cor", quan els protagonistes tornen a casa per la carretera.
Papallones ft Buhos
La cançó que dona nom al disc profunditzant en aquests sentiments de l’estómac i la insatisfacció de fer-se gran. Una cançó que engloba les ganes de viure un futur esperat contemplant els somnis, abans que la joventut sigui truncada. Aquest senzill compta amb en Guillem Solé de Buhos, escrit i gravat a Can Pardaler amb en David Rossell (Els Catarres, Txarango), tornant a la vena rock que acompanyava la banda i donant suport a què continuï amb la seva meta.
La Ciutat
El primer senzill casolà que va sortir d’aquest disc, un rock que parla de les ganes de voler menjar-te el món amb els teus amics, i com, en canvi, sembla que el món se'ns mengi a nosaltres, lligat en el context post-pandèmic.
Adolorit
Adolorit és la nostàlgia d’una relació complexa, que no s’acaba d’entendre si segueix sent una parella, i com allò que t’ha trencat també et manca per a tirar endavant. Un cant a la responsabilitat afectiva i una declaració a la llàstima que provoca haver gestionat malament les coses. El vídeo és una referència a "S'aixeca el vent" en una de les escenes on els protagonistes pinten des del turó on es retroben.
Una d'Estrella Damm
És una lletra nascuda durant el confinament, davant les ganes de viure un estiu de cinema. Gemm Sol fa brillar la cançó amb les seves melodies positives.
Fragments
L'interludi del disc, el moment més personal i íntim, narrant com una relació, el qual es complica, intenten cuidar-se deixant l’espai que creuen necessitar. Compta amb els versos de Gerard Aledo i les veus de Cesk Freixas. Aquesta escena s'adapta a "Ocean Waves" de Studio Ghibli esperant la posta de sol.
T'acostes
La cançó més electrònica de l’àlbum, l'impacte que pot tenir una persona que apareix d'imprevist a la nostra vida, i com un dia pot ser el que més t'ompli, també pot ser el que més mal et provoqui. Geri va produir el senzill i col·labora vocalment.
Ferralla ft Cloe
El reggaetón més ballable de l’àlbum, valorant més el que un mateix pot aconseguir, sempre estant amb qui t’envolta i allunyant les males vibres. Compta amb la cantant emergent Cloe, fent el single més addictiu.
Fins les tantes
Una altra cançó d’amor que narra una situació on el cantant, amb una vida plena d'estrès i responsabilitats, ha trobat algú que li cura tots els mals.
Casa
És la proposta més arriscada, una rumba catalana que vol assimilar l’acceptació de perdre el vincle amb algú, sigui des del dol o amb una amistat trencada.
Broskis
L’outro del disc, un himne per cantar amb els amics al ritme d’un funk molt ballable, amb la seva reflexió també cara el fet de fer-se gran i es vagi acabant la festa. El vídeo transmet l'energia despreocupada dels picnics que fan a les pel·lícules de Pokemón.
T'acostes (Marsal Ventura Remix)
tancar el disc amb la versió que va fer el reconegut Marsal Ventura, que no pari la música al ritme del punxadiscos referent a l’escena electrònica catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario