Juan Fernández Ruiz “Indio” torna amb l'EP “Automonstruoso”

 

L'artista de #Logroño Indio, torna amb l'EP “Automonstruoso”.

La proposta de Juan Fernández Ruiz “Indio”, sense menysprear patrons del més identificable rock espanyol, sembla arrelar també amb alguns dels millors testimonis del rock del sud nord-americà que van enlairar algunes de les millors bandes dels ´70 i els seus consegüents continuadors.

 

Vine, asseu-te al meu costat, pren els cascos i escolta. Endinsa't al llunyà oest, percep la pols que s'aixeca al teu voltant després del galopar de quatre cavalls desenfrenats guiats per un pistoler una mica rude, Juan Fernández Ruiz “Indio”.

Sent la calor del sol sobre la teva pell i gira't sorprès cada vegada que un dels temes del nou EP d'Indi es coli directament fins al teu timpà, així, sense demanar permís, perquè això és el que fa aquest músic luxós: et transporta a un món de tavernes que fan pudor de fusta corcada i whiskey barat, on les concubines intenten engatusar viatgers garrapastrosos que trobaran els seus ossos molt lluny, on ningú els troba a faltar. O és que potser mai no van pertànyer a cap lloc, a cap cor?

Indio, amb la seva veu atrotinada i brusca, la qual recorda nítidament les d'aquells turmentats poetes existencialistes que vagaven ploma en mà per les costes empedrades del barri parisenc de Montmartre, deixant-se abraçar per la falsa calor de les ampolles d'absenta, llança al vent composicions duna qualitat supèrbia. Només ell és capaç daconseguir que emocions i sentiments enfrontats durant massa temps, proclamin un alto el foc necessari.

Fruit de la maduresa que atorga una infinitat d'experiències viscudes, i de la il·lusió davant de tot el bo que el destí té reservat, l'autor d'“Automonstruoso”, s'obre en canal i mostra els seus llums i ombres cavalcant sobre els pentagrames de cadascuna de les cançons.

I ara en aquest punt treu-te els cascos, treu-te la sorra de l'espatlla, deixa de banda el barret de vaquer, i explica'm: què penses del disc? Aposto que t'acompanyarà quan passeges o surtis a córrer. També mentre cuinis tu millor plat per robar un somriure a la persona que estimes. Per descomptat, ho farà mentre xerrades amb el teu fill o filla compartint un cafè, o durant més de mil situacions diferents.

És el que passa amb les grans cançons, que van a poc a poc teixint la banda sonora de la teva vida sense que te n'adonis. Ja saps, l'Aracne i l'Euterpe fent de les seves una vegada més.