domingo, 28 de enero de 2024

Entrevista al terrassenc Lluís Paloma "Patinet" que ens parles del seu nou disc "El poble Alemany"

Avui, a LMALF, en Lluís Paloma, «Patinet», compositor i enginyer d’enregistrament, ens parlarà

del seu nou àlbum, «El Poble Alemany».

-Què és «El Poble Alemany»?

«El Poble Alemany» és Lluís Paloma experimentant amb ritmes llatins sense perdre totalment la

seva personalitat. Sona a Lluís Paloma, i a la vegada és perfecte per a pistes de ball. De fet, la

consigna mentre l’enregistrava era que tot havia de ser ritme. És, per tant, obrir-li la porta a tota la

gent que necessita ball de mi, i a la vegada fer-ho sense deixar sense res al públic que, simplement,

vol escoltar (com jo mateix).

-Com l’has fet?

Amb el meu habitual mètode d’arranjaments i capes de so amb sintetitzadors, emprant programació

MIDI al meu petit estudi. No difereix molt del que fins ara ha estat el meu so, excepte pels ritmes

llatins i la consigna de fer ballar tothom, que ja fan un gran canvi. Un canvi que certament pot ser

una nova direcció per a mi. No és el primer cop que treballo amb ritmes llatins, però sí que és el

primer cop que aconsegueixo que sonin a mi, i ben enfocats. No deixa de ser una reivindicació dels

vells discos d’arranjador, des del so «de productor» a Los Angeles als Seixanta (Phil Spector, Brian

Wilson, Perry Botkin Jr., Gary Usher) fins els discos «easy listening» de gent com Bert Kaempfert,

James Last o The Hollyridge Strings. També vaig estar escoltant com a referència el disc de cúmbia

mexicana «Carmen Rivero y su conjunto, con Linda Vera» (1964), amb el seu «hit single» «La

pollera colorá». Cal obrir-se.

-Per què aquest títol?

Tenia un projecte de portada amb aquest títol, que no ha estat la portada definitiva. L’agost de 2009

vaig visitar Berlin i hi vaig fer moltes fotos (tinc un vessant com a fotògraf). Algunes han acabat als

meus llibres digitals de fotografia... i d’altres a la portada de «El Poble Alemany». És un bon

exemple de com les gasto fent portades. I espero que algun dia algun alemany s’hi pugui delectar.

Tinc mentalitat internacional.

-Per què un disc instrumental?

Molt senzill: visc en un bloc de pisos amb molta gent al voltant que entre d’altres coses ha de poder

dormir, i he de poder-ho fer tot amb auriculars. A més, quan cantava, tothom se’m queixava que

sonava a coral i que no se m’entenien les lletres. I jo mateix va arribar un moment que no escrivia

bones lletres degut a la pressió. Solució? Separar les dues coses. Com a escriptor sí estic mantenint

un bon nivell, i fent discos instrumentals he pogut passar-ne molta via i a sobre tot sona molt millor.

Si un dia arriba a haver-hi un «plug-in» que em «canti» pistes vocals amb tot detall, tornaré a treure

discos cantats. Però per ara, la veu distreu. De fet, m’assemblo molt més a un artista conceptual (el

que importa és la idea) que a un intèrpret. I crec en treballar relaxat i sense pressions.

-Tens previst posar-te en contacte amb el públic?

Si més no, estic intentant organitzar alguna audició pública de l’àlbum, d’entrada lliure i gratuïta,

sense res a la venda. Tan sols entrar en contacte amb petites quantitats de públic i recollir-ne les

impressions. Crec en treballar pel públic, fins i tot en treballar per a públics concrets que, fins i tot,

poden pensar diferent de mi.

-Faràs alguna activitat en directe?

Només el que faci com a cantaire de la Massa Coral de Terrassa, mentre jo segueixi vivint a

Terrassa. El meu darrer concert amb Els Visitants el vaig fer el 25 de novembre de 2022 i ja vaig

decidir que seria el darrer al meu nom. Cap problema amb Els Visitants, son una gent fantàstica.

Però sí que tenia un problema, i greu, amb l’escenari mateix, i l’havia de resoldre, no podia perdre

més temps. Soc clarament un músic només d’estudi, el meu autèntic instrument és l’estudi

d’enregistrament, i el que sé fer és tenir idees i materialitzar-les. Ni tinc mentalitat d’intèrpret, ni els

meus nervis ho aguanten. Deixo l’escenari per a qui li agradi, a mi m’ha robat massa temps.

-Com veus el món musical català ara mateix?

Crec que cal obrir el joc a tots els creadors del nostre país, un país massa petit com per a estar

filtrant qui entra i qui no. Ara som ja en plena era de la publicació digital, molt més econòmica, i

aquesta fa possible la proposta que us vaig a fer ara a tots: crear una pàgina web d’enllaços on tots

els músics que facin música en català la puguin enllaçar, sense ser filtrats. Poder obrir un perfil,

posar-hi una foto i una breu explicació de qui son i què fan, escollir d’entre unes etiquetes quines

son les que més s’adiuen amb allò que aquell músic o grup fa, i llavors enllaçar-hi tant la web del

propi músic o grup com els enregistraments que hagi fet en català o instrumentals titulats en català,

que hagi publicat digitalment. I que el públic pugui cercar segons els seus gustos personals, que ara

en molts casos queden sense cobrir. Una web així no és incompatible en absolut amb la indústria ja

existent i de fet la pot beneficiar, doncs els empresaris podrien observar «en directe» qui està tenint

èxit i llavors contactar amb ell i potenciar-lo. Però amb la possibilitat pel públic de descobrir per si

mateix, «guiant» la indústria i generant-li molts més ingressos. És un sistema que també podria

servir per a la indústria editorial, on també fa falta que tots els autors puguin presentar al públic el

fruit del seu esforç. I, pel que fa a la música, tampoc no és incompatible amb l’activitat de directe

que duen a terme molts músics. Simplement, aquesta deixaria de ser obligatòria si un mateix no vol

publicar amb un segell discogràfic tradicional. En tot cas, fora de la indústria cultural catalana hi ha

molt talent, i el necessitem: esforç, excel·lència, i capacitat per a l’exportació.

-Per acabar, quins plans tens per a aquest 2024?

Després d’«El Poble Alemany» he tret una mica de material que tenia en reserva i que no volia que

ho estigués, però que considero un buidat d’armari, prou bo com per a ser publicat, potser no tant

com per a considerar-ho obres majors. Jo mateix soc conscient que necessito trobar un nou so, que

els meus darrers àlbums «tradicionals» bons son «Matinada» i «El Poble Alemany», i que els

esdeveniments a la meva vida aquests 2023 i 2024 m’estan robant l’energia. Així, doncs, prefereixo

parar fins l’any que ve i tancar temes, de manera que el 2025 pugui tornar amb força i mantenint el

control de qualitat. També em plantejo, per a aquest 2024, escriure llibres, almenys un d’ells en

anglès: busco poder començar.

Enllaços d’«El Poble Alemany»:

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/el-poble-alemany

https://open.spotify.com/album/6Ack92IpLSfYpYDhqOW7Sk?si=Obj4BFBAS-W6h-RqKQrTdw

1 comentario:

  1. Tot el teu treball respira una profunda honestedat creativa.

    ResponderEliminar