Com una larva que es converteix en crisàlide i que acaba esdevenint en un final preciós en forma de papallona, de dins cap a fora. Així és com el cantautor Sergi Carbonell, ex membre de l’enyorada banda Txarango i culpable d’algunes de les cançons del seu popular cançoner, simbolitza tot un estat de transitorietat i ens explica a l’EP Crisàlide, que res és permanent excepte el canvi.
A través d'una història d'amor entre dues persones dividida en sis capítols -cançons-, Sergi Carbonell engega aquest projecte amb la motxilla carregada després d'haver superat les pors del que s’estrena amb un projecte nou. Cal recordar que el seu primer disc, Refugi, es va publicar tot just fa un any. Ha estat un any d'aprenentatge que li ha servit per prendre consciència del privilegi que significa seguir pujant a escenaris d’arreu del país.
Crisàlide comença amb “Carnaval”, perquè tota història d’amor comença amb una gran festa. És l’espurna que encén l’amor, que porta l’oient a una festa major de poble. Narra la història de dues persones que es coneixen una nit de festa mediterrània, sota les garlandes i amb la música d’una orquestra de fons. Connecten, acaben marxant, es descobreixen mútuament i acaben compartint la sortida del sol. El ritme és d’un carnavalito, un estil de música alegre d’Argentina i Uruguai però passat pel sedàs de Carbonell, que a banda del ritme, li dona el títol a la cançó.
El segon capítol de la història d’amor continua a “Aire”. En aquesta nova cançó Sergi Carbonell col·labora amb la cantant i trompetista Alba Armengou, que l’endolceix fins a l’infinit. Es tracta d’una conversa entre dues persones que parlen sobre com de bonic és trobar-se. Parla d’aquell moment d’efervescència que experimenten dues persones que acaben de passar la nit juntes. Tracta l’eufòria que regala la connexió. Seguint el fil de la història, es desperten i obren les portes i les finestres de l’habitació. Les metàfores parlen d’obrir-se l’un a l’altre i de celebrar l’amor.
Amb “Si et quedes amb mi”, aquesta història d’amor arriba al clímax. La cançó és un downtempo, que navega entre el folk americà i el pop més intimista, que explica el moment de complicitat màxima a la que arriben dues persones que ja fa temps que se sovintegen. És un moment de connexió magnífic que convida a compartir una mateixa visió de l’amor, que allibera i no atrapa. La suma de dues parts que es multipliquen i el desig íntim que sempre sigui així.
”Florir” és un moment que sembla inevitable en qualsevol història d’amor. Sempre arriba el moment en que dues persones que s’han estimat fins a la sacietat, decideixen separar-se i buscar nous camins. Després del descobriment de “Carnaval”, l’eufòria d’”Aire”, el clímax de “Si et quedes amb mi” arriba el trencament de “Florir”. Una persona se’n va i arriba el moment de l’agraïment, des de la distància. El confort de recordar el passat compartit i desitjar que l’altre persona sigui feliç, es refaci i pugui tornar a viure altres coses boniques. En aquesta cançó Sergi Carbonell s’inspira en el ballenato colombià, que li deixa de souvenir un acordió que podria ser aquest record, tan ple de nostàlgia com de felicitat.
Amb sonoritats de vents d’orquestra, clarinets, flautes travesseres... i una inspiració que fa viatjar fins a Bjork, Sergi Carbonell tanca la història d’amor de Crisàlide. La última cançó es titula “Carta de comiat” i és talment una carta que escriu una persona a la seva antiga parella. S’hi disculpa i li agraeix el temps compartit. Sovint les persones no saben gestionar bé les emocions i no actuen de la millor manera. Moltes persones queden atrapades en les seves emocions i no saben compartir-les a temps. Mai és tard, doncs, per escriure -o cantar- una carta de comiat com cal.
Totes aquestes cançons s’acompanyen de petites obres d'art s’acompanyen d'una pel·lícula en format de videolyric firmada per Miki Tejero, on l'eix vertebrador és l'evolució dels personatges i la seva història, amb la llum com a protagonista. Cada vídeo exemplifica com van passant les hores del dia a través de la llum del sol.
Per la gravació de Crisàlide s'han fet servir molts instruments, entre ells diferents vents, el piano com a gran protagonista i, fins i tot, sintes i voccoder. El productor principal del disc ha estat Dani Lopez. Entre Sergi Carbonell, Joan Palà, Marina Feliu, Marina Esteller i el mateix Lopez han gravat tots els instruments, buscant diferents textures fins a trobar la perfecció. La mescla ha estat encarregada a Panxii Badii i Arnau Figueras, i la masterització a càrrec de Victor Garcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario