Es reedita "Dels rics i dels pobres" - El tercer àlbum dels mítics Pixamandúrries va ser enregistrat fa 29 anys

Pixamandúrries va ser un grup creat a l'Empordà el 1989. La seva trajectòria va ser curta però intensa i productiva i va deixar una petjada que avui fàcilment podem reconèixer. Entre els seus mèrits, el fet d'haver estat el primer grup de l'anomenat "rock català" que va realitzar una gira per França i Alemanya.

Tot i això, els seus membres sempre es van deslligar d'aquella etiqueta. L'any 1990, el grup va publicar el seu primer àlbum, "Quina vida", però descontents amb el tractament comercial i promocional de Picap, s'hi van desvincular i ràpidament van començar a traçar el seu propi camí, fet que els va anar allunyant del "rock català" i els va anar apropant ràpidament als moviments socials alternatius i a les formacions de hardcore punk amb vincle social i polític.

El 1993 van autoeditar el seu segon àlbum, "L'any dels gossos", i amb ell van fer un pas endavant en matèria lingüística, presentant temes en català, en esperanto, àrab o castellà, fet que filosòficament els començava a apropar a formacions de cross-over o el que posteriorment es va anomenar mestissatge.

El gener de 1994, tan sols setmanes després de l'alçament zapatista a les muntanyes de Xiapes (Mèxic), el grup va enregistrar "Tierra y libertad" un single que es va publicar diés més tard i que va ser la primera acció solidària amb el moviment zapatista realitzada a l'estat espanyol. Aquell single va tenir força ressò, fins i tot internacional, i el grup va multiplicar les seves actuacions més enllà de Catalunya, arribant a actuar per tot el territori lingüístic, des d'Elx fins a Ciutadella o Ciutat de Mallorca, i inclús més enllà doncs el gener de 1995 van realitzar aquella gira per França i Alemanya.

Ara, 29 anys després de la seva data de publicació prevista (Tralla Records l'havia de publicar el febrer de 1995), veu la llum l'edició en vinil de "Dels rics i dels pobres", el darrer àlbum del grup i que no es va publicar mai. Kasba Music l'edita com a segon disc de la col·lecció de vinils de commemoració del seu 20è aniversari pel fet de tractar-se del darrer disc que va gravar en Joni com a músic.

És un disc ric en matisos, on la base musical és el hardcore punk però amb una constant presència de música tradicional catalana i amb apropaments a músiques llatines, fet que els continuava apropant a les corrents dels mestissatge. Instrumentalment, com a grup de hardcore punk sobtava la utilització de percussions i de la gralla, fet que donava una sensació de festa a les seves energètiques actuacions i que a dia d'avui està plenament assumit.

Filosòficament els membres del grup s'havien endinsat de ple en les realitats de les societats indígenes americanes i trobem una gran presència de les seves lluites en aquest disc, des de "La bonaj vortoj" que és una adaptació en esperanto de la carta que el cap indígena Seattle va enviar al President dels EUA, fins a "Saldu auna" una interpretació lliure d'una cançó escrita en yahi (un desaparegut idioma nadiu de Nord Amèrica), passant per "Tot per tots" (sobre les proclames zapatistes) o "La història dels assassins 2" (sobre els efectes actuals de l'explotació post-colonial).