"Al Foc" de ROS, és un discurs al·legòric de com aquest element el representa. ROS s'hi acosta des de l'admiració, l'estima i el respecte. El foc com a ritual i centre de la nostra cultura popular. La força del foc i la seva versatilitat; ens permet escalfar-nos, cuinar-nos, acomiadar-nos, revelar-nos, reivindicar-nos i celebrar-nos.
Aquest segon EP fa vibrar el sac de gemecs donant vida a totes les fases del foc. Acompanyat d'instruments tradicionals, veus, beats i electrònica, la cançó "Guspira" encén aquest viatge de forma enèrgica. Donant pas a "Flama", un cant al record i la nostàlgia d'un passat innocent i millor. El tema "Foc fosc" es mostra feroç en el seu punt més incandescent per obrir camí a "Cremem-ho tot", on el foc joliu reivindica un foc nou. Arriba el final i queda la "Cendra i lament", tota l'emoció continguda en el procés, que es desfà en un ressò màntric i alliberador ple de textures electròniques que tanquen el cercle del ritu. Una rave electrofolk posa el punt final al disc amb "La presó de Lleida" en col·laboració amb la Joana Dark i un ball de "Bruixes" rebel i ballable.
Amb "Al Foc", ROS busca rememorar la passió per la terra, la família i la cultura popular. "A casa, el meu avi sempre deia que el foc t'escalfa tres vegades; quan talles la llenya, quan la carregues i la dus a casa, i quan la llar de foc està encesa". Ricard Ros també recorda que de petit "a l'hivern, a la cuina de casa els avis el foc sempre era encès, a vegades al matí, la iaia m'encarregava de tornar-lo a encendre de les cendres del dia abans. Un cop encès, l'avi s'hi feia la torrada amb una petita forca que després untava amb all abans d'anar al camp a treballar. Aquella gran llar de foc era el centre de la casa i era el punt de trobada matinal de Cal Minyonet". Aquest centre vital ha estat la inspiració d'aquest nou treball connectant present i passat a una celebració lliure i engrescadora.
"Al foc", cançó a cançó per Ricard Ros:
1.Guspira: Aquesta peça és el nervi, trapella i imprevisible que ho inicia tot. L'espurna que permet la combustió dels elements d'aquest solstici, un petit joc entremaliat de capes sonores i "loops" amb guitarres, sacs de gemecs, flautes, beats i sintetitzadors.
2.Flama: Aquesta cançó és un cant a la vida, la natura i la infantesa. Una illa en el record que combina lisèrgia, amistat i llibertat on s'esvaeix la frontera entre la realitat i els somnis. Un indret màgic sostingut per la memòria dels qui el van viure, potser sobrevalorant-lo, però evitant-ne l'oblit en el temps.
3.Foc fosc: Un incendi gairebé sempre és imprevist llevat que siguis tu qui el provoca. Aquest foc és fosc perquè neix de la profunditat del meu propi infern. Un sintetitzador arpegiat i aleatori sustenta les melodies del sac de gemecs i les flautes que criden fortes per sobre d'aquest incendi. Les trompetes i els panderos alerten que el foc és ben viu i proper, perillós i desbocat.
4.Cremem-ho tot: De la foscor, l'inconformisme i la ràbia s'invoca el foc joliu que es rebel·la contra l'enemic incendiant-lo, per poder fer foc nou. Un crit de lluita i combat, una melodia fosca d'aires occitans i ressons medievals, que crida al ball dels oprimits i a la revolta dels oblidats.
5.Cendra i lament: Tot s'acaba, fins i tot el foc que ens ha fet viure. La tristesa d'una mort sobtada, abans d'hora i inesperada va fer sonar aquest lament al sac de gemecs. Un mantra que fa florir sentiments i pensaments difícils d'articular amb paraules. Va sortir de tocar i deixar-me anar, en una primera presa i sense gaires filtres ni pretensions, només fluir sobre un bordó fet de canyes del Llobregat en re menor.
6.La presó de Lleida: Aquesta cançó tradicional ressona en el nostre imaginari col·lectiu com un clam contra les injustícies perpetrades pels governants absolutistes i la seva voluntat de demostrar poder. Amb aquesta versió electrònica refermem el caràcter rebel de la nostra gent que a través de les veus de la Laura del Pino i la Joana Dark fan ressonar el seu cant de lluita com un foc encara ben encès.
7.Bruixes: La cacera de bruixes inspira aquest aquelarre invers on els acusadors acaben al foc on havien de cremar les dones assenyalades. Un gir en el relat dels fets, reivindicant els coneixements i la saviesa d'aquelles dones injustament condemnades. Una dansa electrofolk que gira al voltant d'una gran foguera en una nit de solstici.
Crèdits tècnics:
Ricard Ros toca el sac de gemecs, gaita galega en sol i en si bemoll, uilleann pipe, whistles i low whistles, guitarra, bouzuki, bodrhan, sintetitzadors analògics, caixes de ritmes i canta a "Flama".
Laura del Pino toca trompetes i canta a "La presó de Lleida".
Marta Barbero toca el violí a "La presó de Lleida" i a "Bruixes".
Axel Blázquez toca el bodrhan, pandero quadrat i pandereta.
Alex Sariol toca les guitarres a "Bruixes".
Col·laboració de Joana Dark cantant a "La Presó de Lleida" i Ivó Valdivielso tocant els sintetitzadors a "Cendra i lament".
Gravat i produït a “La Cambra de Cal Minyonet” de Sant Boi de Llobregat, entre setembre de 2023 i maig de 2024, per Ricard Ros i Roig.
Mesclat a “So.Cat” d’Esplugues de Llobregat, per Ricard Ros i Roig i Pau Vinyoles i Romo.
Masteritzat per Jan Valls i Miralles el juny de 2024.
Disseny de la portada de Marc Rios.
No hay comentarios:
Publicar un comentario