Des d’aquesta banda del Mare Nostrum es veu el món àrab des d’una perspectiva singular. Allò que es manifesta com a passat torna a ser actual en la manera que redescobrim la música d’arrel. Jo soc l’occidental (Al Gharbí) que viatja pel món àrab des de València, l’observa, l’estima i fa valdre aquesta herència àrab que tenim a la nostra cultura. Ens movem aquí per la Mediterrània, des de l’occident (Al Gharb) fins a l’orient (A-Xarq) i viceversa, una cosa molt antiga.
D’aquesta manera, la composició ALBÀ XARQUIA és una deconstrucció de la melodia de l’Albà valenciana a la manera oriental, que utilitza una barreja dels ritmes Baladí i Masmudi Kabir, i el maqam (modo) Rast.
Aquest tipus de SUITE YEMENÍ en 3 moviments (Dasa’a, Wusta i Sari’) i 3 ritmes diferents, es coneix com a qawma a El Iemen. Al ritme en 11/8 del Dasa’a li hem inserit una melodia de cant de batre en una variant del maqam Hijaz que s’utilitza en la música valenciana, m’agrada anomenar-lo maqam Balensí. El segon moviment (Wusta) conté una melodia senzilla a uníson: flauta, trompeta i, atenció, sacabutx. N’està basada en un mode andalusí i això em connecta amb la migració que va haver-hi des de El Iemen fins Al Àndalus en els seus inicis. Finalment, el tercer ritme també es coneix com a Khaliji, ritme estrela en els països del golf Aràbic.
Un repte compositiu ha sigut el SAMAI NAHAWAND, una forma clàssica en 10/8 pròpia de la música clàssica otomana i que també han heretat els àrabs. En aquesta forma sempre reapareix el taslim o tornada, i abans de l'últim taslim ve la secció ràpida. Ací m’he pres certes llicències rítmiques.
QUDDAM RASD és una tawshiya, un preludi instrumental d’una Nuba andalusina, conservada gràcies a la tradició oral dels descendents d’andalusins que viuen al nord del Marroc. És curiós com aquest mode andalusí Rasd sona a les nostres orelles com un mode medieval eclesiàstic, són músiques de la mateixa època i cultura.
Taqsim és una improvisació en un maqam determinat, Bayati en el cas del TAQSIM BAYATI. En aquest cas, el taqsim evoluciona cap a una improvisació conjunta de percussió i nai. Seguidament, ve AL WAHID, literalment «l’u». És una deconstrucció de les valencianes de l’u, una variant de la forma musical mudèjar per excel·lència: el fandango, la confluència del mode/maqam de la música modal i els acords de la música tonal.
En SUFÍ BALENSÍ faig un collage de ritmes i melodies tradicionals valencianes i iraquianes. Juga amb compassos que apareixen en la música tradicional valenciana, però no en són mesurables dins del cànon de la mètrica musical europea. També apareixen ací, en el solo de flauta i com a conclusió, tots els motius melòdics que fan de fil conductor en el transcurs de la música del disc.
Finalment, ADHAN DE BATRE és una crida a l’oració cantada per un muetzí siri en maqam Hijaz i transcrita nota per nota. Li he canviat la lletra i he quadrat lletres de cants de batre. Si escoltem la música en àrab és un adhan, però si l’escoltem en valencià és un cant de batre. És la música, com a llenguatge universal, la que ens hi apropa gràcies al seu viatge, de Gharb a Xarq i de Xarq a Gharb.
Pròxims concerts:
27 de desembre de 2024, a l'Auditori Antonio Gil de Sant Joan d’Alacant.
Andrés Belmonte (1980), estudia clàssic i modern en el Conservatori de València i en Codarts de Rotterdam respectivament. Posteriorment, estudia ney turc i música clàssica otomana amb Ömer Erdoğdular, i ney àrab en el Conservatori del Caire amb Mahmoud Kamal i Mohamed Fouda.
Ha publicat com a líder els enregistraments Jazz-7 (2007) i Tariq (2019) i col·labora amb grups de diversa índole (jazz, pop, MPB, latin, clàssica, música antiga i músiques de la Mediterrània), amb els qui ha gravat una trentena d’àlbums.
Dades tècniques:
Andrés Belmonte, nai, duduk, flauta, fl. baixa i veu.
Efrén López, ud, buzuk i veu.
Omran Adrah, qanun.
Ales Cesarini, contrabaix.
David Gadea, percussió.
Voro García (tp) i Víctor Belmonte (sacabutx) a SUITE YEMENÍ.
Gravat als estudis Millenia de València, el 8 de maig de 2023, i a To Katehon de Mas de Flors (Castelló), el 22 d'abril de 2024.
Vicente Savater, gravació de so.
Efrén López, mescla.
Mireia Mazon, disseny gràfic.
Produït per Andrés Belmonte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario