Tenim sort que la formació barcelonina de soul i rhythm Koko-Jean & The Tonics estigui apostant des del principi d'aquesta dècada per registrar sobre vinil tota l'emoció que han fet malbé en directe des de fa més de 10 anys. El seu amor i respecte per la música d'arrels afroamericanes, sense deixar d'explorar la llibertat i el joc dins aquest gènere, fan del seu un so una cosa única, enriquida a més pel llenguatge musical de cadascun dels seus membres. Ara aquesta química que demostren sobre els escenaris està immortalitzada en dos EPs, Hairwhip i Please Mr. Milton, tots dos publicats el 2020, en un àlbum del 2021 amb 12 temes inèdits, Shaken & Stirred, al 7” del 2022 titulat Sick & Tired ; i, des d'aquesta tardor, també a Love Child: un segon àlbum que ha estat gravat a La Casa Murada amb Arnaud Fradin als comandaments de la producció. Amb ell, Koko-Jean i la seva banda modernitzen lleugerament el seu clàssic so, endinsant-se en el so pur soulero i en l'ambient social i musical dels 70.
Hi ha una bona col·lecció de temes vibrants amb els quals t'entraran ganes de sortir al carrer i posar-te a ballar desenfrenadament. Ho és la imbatible 'Gonna Be A Party Tonight', ho és la quasi-instrumental 'You Can't Sit Down'; i ho és, per descomptat, 'The Spin', un dels singles publicats com a avenç: un divertit i enèrgic hit de rock-'n'roll/ surf inspirat en el famós fenomen The Twist iniciat per Chubby Checker, i que segueix la tradició inaugurada amb 'Do The Hair Whip' al seu anterior àlbum.
Però no tot és energia desenfrenada. També hi ha moments de recolliment i emoció romàntica, peces que et mouran a foc lent com la balada soul 'Never Ever', la creixent i emocionant 'Down On My Knees' o 'I Can't Stand You', la càrrega sentimental de la qual vessa per quatre costats. L'amor també se celebra a la inaugural i titular 'Love Child': un èxit estiuenc, un mig temps ballable que captura l'essència nostàlgica del so Motown dels anys 60, evocant la calidesa d'un estiu a Brooklyn on els joves s'enamoren ritme dels Temptations, Marvin Gaye o Martha Reeves and the Vandellas.
La cirereta de Love Child, on cada cançó és un univers nou i diferent, la posa Frank's Zone, una altra de les peces que van servir d'avançament. Inspirada al costat decadent i oblidat de la realitat urbana de Barcelona, en contrast amb la seva societat elitista, Frank vindria a ser una mena de Malcom X: un heroi que provoca l'aixecament social, igual que Martin Luther King Jr. poble a la seva demanda de justícia social. Evocant l'ambient del Brooklyn dels anys 70, barrejant jazz, soul i influències actuals de R&B i hip hop, té un ritme que barreja amb eloqüència el so característic d'Amy Winehouse i els relats socials de Marvin Gaye.
Així, mentre que el seu primer àlbum era clarament una odissea musical a través dels canvis socials i culturals dels anys 40 i 60, Love Child, que barreja soulful rhythm clàssic amb blues rocker, és més aviat una carta d'amor a la gent que va sobreviure a aquells temps difícils i va arribar als anys 70. És, per tant, un àlbum que celebra el passat sense renunciar al sentiment d'emancipació en un sentit musical, emocional, espiritual i cultural. Una cosa impensable sense l'extraordinària sensibilitat dels membres de la banda, capaços de treure a lluir l'esperit més sensible i nostàlgic, però també esperançat del que la música negra ens ha ofert i ofereix.
Concerts presentació Love Child
30.11 Barcelona - Upload
02.01 Donostia - Dabadaba
03.01 Bilbao - Azkena (2025)
04.01 Vitòria-Gasteiz - Hell Dorado (2025)
10.01 València - 16 Tones (2025)
No hay comentarios:
Publicar un comentario