El segon àlbum d'O'o, Songs Of Wishes And Bones, va ser escrit i gravat a Mézin, un tranquil i pintoresc poblet del sud-oest de França, al cor de Gascunya. Una església medieval, una plaça ombrejada, cornises, amb el riu Gélise fluint per sota, i, just en passar el pont, s'arriba a la vora del gran bosc. En aquesta mala herba, entre el fullatge a la vora d'un llac, bulli la vida, es revela un món paral·lel, en què viuen petites criatures, i altres de més grans... Victòria i Mathieu han tornat a la terra on van créixer, i aquesta tornada a les seves arrels ha estat font d'inspiració per a moltes de les seves cançons.
"Deixem Barcelona per viure al camp, al mig de cap lloc, i enregistrem aquest disc en total aïllament", explica Victoria. "Vivim junts durant gairebé un any en una casa familiar al camp, envoltats de natura. Va ser un retir inspirador i propici per a la feina. L'àlbum hauria tingut un altre color si ens haguéssim traslladat a París oa una gran ciutat, que podria haver estat una elecció més òbvia". "En comptes d'això", prossegueix Mathieu, "ens trobem als antípodes de l'ambient urbà de Barcelona, en un entorn rural envoltat de pinedes".
'Barcelona' és un esquinçador homenatge de comiat a la ciutat on Victòria i Mathieu van viure durant més d'una dècada. La cançó està impregnada d'una malenconia òbvia però ferma, que s'adreça a qualsevol que senti nostàlgia per un lloc. Els escenaris influeixen en els paisatges sonors que crea Mathieu, que dialoguen directament, gairebé de manera simbiòtica, amb la veu de Victòria.
L'enigmàtic títol de l'àlbum, Songs of Wishes and Bones, suggereix immediatament una dualitat plural i un joc de contrastos, que es confirma a mesura que se senten les cançons. És una qüestió de vida i mort, naturalesa i artifici, passat i present, llum i foscor: la cançó Le Jour et la Nuit (El dia i la nit) en dóna fe.
L'humor també és present, sovint de manera poc convencional, i fins i tot fosca. També hi ha picardia, com a 'L'E dans L'O', amb el seu enginyós joc de paraules a la línia de Gainsbourg. En la majoria dels casos, l'alegria és a la superfície, el to desenfadat oculta el significat fosc de les lletres.
L'irònic sentit de l'humor és evident des del primer tema: Scorpion. Una cançó inspirada en la vida real: han compartit casa seva amb diversos exemplars del gènere! A la seva història, l'animal es converteix en un depredador carnívor amb gust per la carn fresca, disfressant les seves malvades intencions. "No, no em fan por els homes", riu Victòria, "només tinc cert gust per ells".
La mateixa personificació i sentit de la paròdia es pot trobar a ‘Tako-Tsubo’. Tako-Tsubo és un terme japonès que es tradueix com a "trampa per a pops" i que, per la seva forma, ha donat nom a una síndrome cardíaca coneguda com a "cor trencat". Victoria explica: "És literalment la història d'un pop amb el cor trencat que és capturat. És un cruel conte de fades on la presonera és condemnada i patirà un terrible destí abans de ser devorada... però afortunadament, just abans de ser tallada a trossos, pateix la síndrome i mor sense mal d'una aturada cardíaca". Mathieu crea una ambientació musical digna de la Yellow Magic Orchestra. De vegades sona com una cançó infantil embogida.
I després hi ha la tempestuosa 'L'Orage', que s'obre amb metàfores elèctriques, el pols electrònic interromput per inesperats passatges de piano i veu, i en fer-ho travessa una mena de portal del temps i es curtcircuita a si mateixa. "Crec que aquesta cançó és probablement la més personal", admet. "La gent que em coneix dirà que fa olor de vida. Tracta de la inestabilitat, sobretot en les relacions. Pensem que seria divertit fer una cançó realment teatral que il·lustrés això. A més, ens encanten les tempestes...".
Potser la cançó més trista i clàssicament bella de totes sigui 'Les us du lac', amb la seva delicada melodia i una veu que brilla com els ossos de què parlem, flotant entre dues aigües. Un misteri plana sobre el seu origen: hi va haver un assassinat, un suïcid? "Vaig intentar que fos més poètic que macabre, amb aquestes boniques imatges d'ossos que pugen a la superfície", diu Victòria. Tot i que aquest tema és íntim i commovedor, el patetisme es veu contrarestat per les composicions de Mathieu, plenes d'energia comunicativa i vitalitat, com la gairebé interactiva 'How do you...?', plena d'insinuacions.
Així doncs, Songs Of Wishes And Bones no manca optimisme. O'o explora aquí terrenys relativament nous, amb temes ballables que et fan moure't a més de sentir i pensar, com l'eufòrica 'Delay' i la irresistible 'Arena'. Si el vostre EP Spells de 2018 tenia un peu a l'avantguarda electrònica, sis anys després han abandonat la galeria i s'han dirigit
No hay comentarios:
Publicar un comentario