REINCIDENTES ho han tornat a fer! No deixa de causar sorpresa que després de la sortida al juny de 2024 de “Els fills del carrer”, disc que recopilava tots els seus singles digitals col·laboratius realitzats en els 4 darrers anys, amb pandèmia pel mig, en un format de vinil+cd, de sobte ens anunciïn la sortida del seu àlbum número 22 anomenat “Peligro!”.
Estem ja davant d'un àlbum de temes inèdits, compostos en dues fornades d'inspiració però amb tremenda solidesa tant musical com temàtica.
A la primera escolta estem davant d'un disc curt, però amb cançons una mica més llargues que les que els sevillans han solit anar component al llarg d'aquests 38 anys de local, estudis, carreteres i aeroports. Són vuit temes i una mena de reprise final que per si sol podria resumir la filosofia de tota la feina.
Sempre amb aquesta vocació tan seva de fotògrafs sense filtre d'una realitat canviant i últimament força perillosa per a l'assumpció dels valors que sempre ha defensat la banda, aquesta vegada s'atreveixen sense embuts a parlar d'ells mateixos, més del que han solit fer, sense arribar ni de bon tros a ser un disc que es pugui titllar d'intimista.
Parlen de les coses que els importen de debò. De quin tipus de futur social i polític ens pot esperar amb aquests nous corrents neoliberals i neofeixistes que a base de bulls, mentides i un ús obscè de les xarxes està arribant al cor de molta gent que en realitat sabem que és benintencionada.
Per descomptat parlen de Palestina, que corre un dels seus pitjors moments des de la seva invasió a meitat del segle passat, de la cultura i el seu paper a la nostra societat. Dels drets conquerits que ara alguns posen en qüestió, anomenant-ho “bonisme”, “dictadura del progre” i altres sandeces d'aquest calibre. Parlen d'ells mateixos com a banda madura que vol estar pujada als escenaris “fins que els doni el cos” perquè la música es va convertir literalment a LA SEVA VIDA.
Pel que fa al so el trobem més bigarrat, més variat, des del rock and roll més clàssic fins a sons de “nu metall” passant per la tradició més ramoniana o pinzellades grunge.
No sabem si estem davant del disc menys punk quant a estil però sí que ho és quant a actitud. So d'alta qualitat en tot cas aprofitant ja al màxim la incorporació de Chispes a la banda.
Molta solidesa i molta veterania són coses que fan olor aquí a la primera presa de contacte.
Realitzat per Adrián Ogando (Jujuy, Argentina) que ja hi ha treballat més vegades, amb l'ajuda de Carlos Marquez, vell amic de la banda.
Alfonso Espadero segueix gravant i mesclant i Jordi Gil masteritzant a Tempo Estudios y Estudios Sputnik respectivament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario