NAINA PRESENTA L’EP ATREVIDA

La jove cantant valenciana NAINA publica el seu primer treball discogràfic, l’EP "Atrevida", una col·lecció de sis cançons on explora noves sonoritats i mostra la seva faceta més valenta i madura. El títol del disc reflecteix l’essència d’aquest projecte, marcat per un canvi significatiu respecte a l’inici de la seva carrera, caracteritzat per un estil més íntim i sensible gràcies a cançons com “Estima’m”. Amb les noves cançons NAINA ha decidit mostrar una versió més arriscada i diversa, explorant sonoritats electròniques i lletres explícites que aborden temes fins ara considerats tabú. La mateixa cantant afirma que ser "atrevida" implica viure una lluita interna i tenir el coratge de trencar vincles tòxics per avançar en solitari. També hi ha la voluntat de jugar amb la dualitat de voler atrevir-se amb tot, però a la vegada amb eixa por interna que genera tot allò nou i desconegut.

L’EP està produït per Mark Dayle i Genís Trani, que han aportat una contundència i una base electrònica que defineixen aquesta nova etapa de NAINA. Obre el disc "Atrevida", que parla a ritme de pop amb electrònica contundent, sobre la complexitat d’una relació marcada pel rancor, que alhora és un crit valent per superar el passat. Parteix d’una relació tòxica entre dues persones que acaba en un clam al coratge per avançar en solitari. Seguidament, "Blanca" recupera l’esperit juvenil d’un amor nascut a l’institut, recordant moments especials com les converses al passadís, els petits detalls, les abraçades i els missatges, expressant nostàlgia per aquella connexió perduda i un desig sincer de reviure-la. “Enamorar-me de mi” reivindica l'amor propi i explica la importància d'estimar-se a un mateix per així poder estimar als altres. Parla de la lluita interna que moltes persones han viscut al deixar de pensar en el que realment necessiten per complaure l’entorn. Tot un crit a l’autoestima i a la importància de cuidar-se emocionalment per estimar millor. "No sé ballar" és una confessió que aborda de manera irònica i divertida la inseguretat d’aquelles persones que s’enfronten a una pista de ball sense sentir-se còmodes. És un himne a l’autenticitat i a l’autoacceptació, un crit desesperat per la gent que té por a fer el ridícul. Amb un ritme encomanadís que recorda les millors propostes llatines, acaba sentenciant que potser no cal saber-ne per saltar a la pista i ballar. “Solet” presenta una relació efímera, plena d’energia i química, però conscient de la seva temporalitat. Neix en una pista de ball i es gaudeix amb llibertat i, sobretot, sense pensar en un futur en comú més que improbable.

Finalment, amb "Tabú", NAINA parla sense embuts sobre aquelles converses incòmodes però necessàries que poden marcar el desenllaç d’una relació emocionalment complexa, intensa i dolorosa. Evitar parlar per no fer-se mal, transforma els conflictes en temes tabú i en conseqüència els eternitza dinamitant qualsevol possible futur en una relació.

Amb tan sols cinc cançons publicades i una col·laboració́ molt sonada a “QUE TIA!” de l’últim disc de La Fúmiga, NAINA ha aconseguit posicionar-se com una de les artistes més emergents del País Valencià. Nascuda fa tan sols divuit anys a Algemesí́, a la comarca de la Ribera Alta, en el marc d’una família plena d’artistes, NAINA ha anat creant la seva personalitat musical a partir d’artistes tan diferents com The Beatles, Trueno, Oques Grasses, Amaia o, esclar, La Fúmiga. Fins a la data, la seva música s’havia caracteritzat per una combinació́ de frescor i fermesa, amb lletres carregades de sentiment i melodies minimalistes que evocaven records dels primers amors i experiències vitals. Amb les noves cançons, NAINA ha fet una aposta atrevida que explora nous estils lluny del que era la seva zona de confort.