Elena García publica el seu primer àlbum llarg ‘Ni tan mal’, on exploren els límits del pop amb l'honestedat emocional que ja porten com a bandera a les seves lletres.
Aquest disc és molt més que una simple carta de presentació del projecte; és un passeig pel camp que va des de la pluja que nodreix la terra fins al fruit que brolla d'ella. la vida als nostres dies, la banda proposa en aquest repertori buscar-hi la pau i lliurar-nos a la vulnerabilitat, la redempció i la bellesa que suposa no tenir les regnes de tot allò que ens envolta.
Produït per la pròpia banda i el seu habitual escuder Carlos Dueñas, a ‘Ni tan mal’ conviuen els beats i ritmes urbans amb atmosferes més introspectives plenes de melodies lluminoses. eclèctics i les guitarres íntimes que abracen les delicades i sensibles lletres de les cançons que la completen.
Frenesí inaugura el disc i ens introdueix en aquesta nova dimensió sonora del grup, perllongant el fulgor a Mitad de juny. —aquesta última, focus track del disc— ofereixen una mostra refinada de l'univers sonor que habita l'àlbum. La recta final arriba amb força de la mà d'Amanece, que no és poc, Galtes Vermelles i Kumbé, una cúmbia inesperada que tanca el viatge amb una picada d'ullet festiva i sorprenent.
El cuidat format de directe, amb què presentaran aquests nous temes i recordaran els anteriors en escenaris de tota la geografia, el formen Pol Ishanda (baix, guitarres, sintes) i Óscar Chic (beats, percussió electrònica) acompanyant Elena García en un xou que promet ser tot un viatge emocional i un espectacle que captivarà el públic des de la proximitat.
Elena García és un projecte que sona a present, però mira cap al futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario