El sextet català retrata les incongruències, paradoxes i contradiccions de la societat del segle XXI, sumida en el capitalisme accelerat i en el consumisme però cada cop més necessitada d'alliberar-se del seu jou.
Ho fan amb un estil punkpop i pop-rock gamberro i descarat que beu de referents contemporani com Carolina Durante, Alcalá Nord o Aiko el grup, però connectant també amb Los Nikis i altres herois de la moguda;
NUEVAS TÉCNICAS DE MEDITACIÓN reflecteix la visió que tenen del món i el moment que viuen no només els membres d'Eli Rodríguez, sinó tota una generació nascuda en un hàbitat humà global i digital, però que no ha perdut la capacitat de rebel·lia. Arriba amb 'Despegue' com a focus track.
Les diferències que separen una generació de la següent ens mostren el ritme a què canvien les societats. De vegades són petits detalls i d'altres són enormes salts. Aquestes diferències cal llegir-les entre línies en discursos artístics que revelin una visió de la realitat subjectiva, i segurament és a la música on això es percep de manera més explícita i espontània. Per això un disc com NUEVAS TÉCNICAS DE MEDITACIÓN de la banda catalana Eli Rodríguez diu tant. Perquè a la parla hi ha sis joves que no només s'expliquen a si mateixos, sinó que donen veu a una generació sencera. I ho fan en l'idioma musical més immediat: el punkpop i pop-rock gamberro de referents de la seva generació com Carolina Durante o Alcalá Norte; el mateix que van defensar al seu dia Los Nikis i tants altres herois de la Movida.
Amb edats compreses entre els 20 i els 25 anys, els sis membres de la formació fundada el 2021 a Banyoles i establerta a Barcelona són conscients i assumeixen el món i el moment que viuen. A través del seu àlbum de debut retraten les incongruències i paradoxes del segle XXI, prestant especial atenció a la trobada absurda i contradictòria del consumisme propi del capitalisme accelerat amb els ideals i les pràctiques espirituals més antigues, precisament per alliberar-se del jou consumista. Buscar ofertes de budisme a Wallapop o de taoisme a AliExpress. De fet, l'àlbum té diverses picades d'ullet a aquestes dues filosofies orientals. Sense anar més lluny en l'estructura, ja que es divideix en dues meitats, amb cinc cançons yin (negatives) i cinc yang més (positives), ressaltant de passada que els oposats no són en el fons tan contradictoris i que, de fet, es necessiten l'un a l'altre.
El disc s'obre precisament amb DIES TRISTES, una cançó a priori trista però que amaga una lectura positiva: els dies tristos no li agraden a ningú, però també són els més indicats per treballar en un mateix. De passada presenta dues claus importants de la línia lírica de l'àlbum: que els contraris són més propers del que sembla i que la felicitat és a les petites coses. El seu contrapunt a l'altra meitat del disc, en aquest sentit, el trobem a la ja avançada FELICIDAD on s'indica a les ànimes perdudes que la felicitat està en el més proper i en el moment present.
Però no tot en aquest disc és una filosofia. També la quotidianitat els serveix per expressar sentir una generació respecte d'altres qüestions més mundanes però igualment importants. Dibuixen un nou concepte d'amor, per exemple, en parlar-nos de relacions líquides i de ràpid consum a 'NOVIOS Y NÚVIAS', en imaginar formes de gestionar la tensió amb una parella a 'QUAN EM VINISTE A VEURE' o fins i tot en l'explosiva 'DESENGANXAMENT'. També resulta molt eloqüent el retrat que fan de l'amistat en diversos talls. Ho fan de manera lleugerament nostàlgica a 'AQUEST FINDE'; i, en la mateixa línia però aprofundint una mica més en la fugacitat de la joventut i de la vida, a 'ESTIU', el tall final. A més, combinant aquestes dues qüestions, 'TESTIMONIS' es presenta com una entranyable escena en què són precisament uns amics els qui adverteixen una persona sobre que s'està enamorant de nou després d'haver-se trencat el cor.
Gravat en sessió per capturar tota la seva energia i produïda per Xebi Salvatella (XEBI SF) i Enric Teruel, responsables del segell NEU! N'és una prova dues cançons que al seu dia van servir d'avançaments, 'SCUSA' i 'AMBAIXADOR D'ADIDAS', que, en conjunt, evidencien a Eli Rodríguez la mateixa necessitat que han tingut altres generacions de rebel·lar-se contra el que s'ha establert, contra el que se suposa que s'ha de ser. I mentre aquest esperit juvenil es continuï preservant generació rere generació, les societats continuaran canviant a millor.
Música antiga i nous rotllos. Joves del present que habiten temps moderns. Noves tècniques de meditació per viatjar al centre d'allò més arcaic. Eli Rodríguez és el record d?una exparella, l?acomiadament d?un amic o la nostàlgia d?un estiu que no sembla tornar-hi.
Potser són massa joves per escriure la seva biografia, però de moment ja us podem explicar que el grup es va formar a inicis del 2021 a la ciutat de Banyoles i abans d'acabar l'any van treure la primera Demo titulada 'Ni tan sols'. Ja instal·lats a Barcelona, i després d'actuar en un munt de llocs publiquen el seu primer single 'Quan em vas venir a veure', compartint escenari amb bandes com Carolina Durante.
Aquest any segueixen trepitjant fort i ja tenen llest el que serà el seu àlbum debut Noves tècniques de meditació, treball que veurà la llum el 2025 i que no deixarà indiferent cap ànima innocent.
Eli Rodríguez són Pol Butinyà (veu), Guillem Lloret (guitarra), Edu Font (guitarra), Berta Ribas (teclat), Jan Coll (baix) i David Llop (bateria). Ells saben que no estan en els millors anys de les seves vides, però, tot i així, els volen aprofitar. Eli Rodríguez, vells i nous. Eli Rodríguez, nens i avis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario