Medalla ens presenta desprès de 8 anys de trajectòria el seu cinquè disc "Música Máquina"

Medalla trepitgen l'accelerador al màxim a Música Màquina, un cinquè disc que se sent pràcticament com un àlbum debut i que sona tal com promet. Perquè si alguna cosa han après els de Barcelona en aquests 8 anys de trajectòria és a escriure cançons amb arpa ia deixar-se la pell en això. Precisament aquesta energia i ímpetu els ha portat a crear la seva obra més combativa fins avui.

Aquí no hi ha mitges tintes que valguin, com ja demostren a la demolidora obertura instrumental. Els seus esforços amb el heavy metall no són res de nou, ja portaven temps donant senyals que en algun moment arribaria l'era metalera de Medalla. Doncs bé, ja és aquí. I en la seva màxima esplendor. 

A “Música Màquina” el quartet abraça sense prejudicis influències que han estat presents des dels seus inicis. En aquesta nova entrega, prenen com a punt de partida el metall, el rock psicodèlic, el post-punk i l'èpica medieval per crear-ne una aliatge metàl·lic amb totes les seves conseqüències. Una amalgama tan esmolada com addictiva.

Al llarg d'aquestes 14 cançons, Medalla ens porta de la mà en un descens cap als inferns. Un abisme que es sent com una llar i on fàcilment ens podrem sentir reconeguts. Qui no ha pensat mai a encendre'l foc a tot? El més estrany seria no tenir pensaments intrusius de aquesta índole en un sistema on el quotidià es converteix en un càstig. On la mera existència suposa un exercici de supervivència constant.

“Hem normalitzat estar esclavitzats” (El Treball No Dignifica) o “Cada vegada són més les raons per desertar” (Per Sorpresa de Ningú) són algunes de les perles que ens regalen a les lletres de “Música Màquina”. La crítica contra el sistema és l'eix narratiu que vertebra les cançons. Una crítica que bolca tota la seva ràbia contra els dogmes del capitalisme i la religió i que planta cara a l'auge del feixisme; com proclamen a “Sacrilegi” de forma àcida: “Contra el feixisme, satanisme”.

Medalla, un cop més, tornen a apostar per l'autoedició. El disc es publica sota l'empara del seu segell discogràfic Estudio Mazmorra i ve acompanyat d'una edició limitada a 250còpies en vinil negre format gatefold. La direcció creativadel projecte la signa l'artista madrileny Tumulus Design, amb un artwork absolutament espectacular. El disc ha estat produït, gravat i barrejat per Sergio Pérez (SVPER).