Teana ens presenten el disc debut "Sagrada Bendición"

Teana, el quartet barceloní s'endinsa en els laberints de la psique humana interessant-se pel conflicte que hi ha entre la convivència en societat i la fidelitat a la pròpia identitat, i què millor que un disc de rock psicodèlic per fer-ho?

Dominant temps i textures, Teana ens capbussen en un mar instrumental d'atmosferes hipnòtiques i envoltants, transitades per una legió de guitarres distorsionades i plenes d'efectes, flangers, reverbs, sintetitzadors i veus processades;

Amb enregistrament, producció i mescla d'Alex Ruiz, guitarrista de la banda, i màster final de Javier Roldón, de Vacuum Mastering, "Sagrada Bendición" és l'excel·lent posada de llarg del particular llenguatge musical de Teana, i arriba amb 'Buceando en los profundos mares de l'autosabotatge' com a focus track.

El laberint psicodèlic de la ment humana

La ment humana és sorprenent. Està considerada l'estructura més complexa i enigmàtica de l'univers, amb aspectes com ara el pensament, la memòria, les emocions o la consciència, que continuen sent un misteri profund. S'hi amaga el manual per entendre el nostre comportament, ja sigui individual o en comunitat; i aquest és precisament l?objecte d?interès del quartet barceloní Teana, que plantegen en el seu excel·lent àlbum de debut, Sagrada Bendición, tota una tesi doctoral sobre això.

Concretament reflexionen sobre el conflicte que hi ha entre la convivència en societat i la fidelitat a la pròpia identitat, assenyalant la importància de responsabilitzar-nos de la construcció del nostre propi destí. Harmonitzar aquest difícil encaix és assolir el que ells anomenen precisament “Sagrada benedicció”, és a dir: aquest estat vital en què aconseguim estar en pau amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta. I quina millor banda sonora hi ha per endinsar-se al laberint de la ment humana que un disc de rock psicodèlic? Per descomptat, una llarga tradició els contempla.

Des del primer segon Teana ens capbussen en un mar instrumental d'atmosferes hipnòtiques i envoltants, transitades per una legió de guitarres distorsionades i plenes d'efectes, flangers, reverbs, sintetitzadors i veus processades. Dominant temps i textures, combinant estructures fixes i espais dexperimentació. Image of Us smiling i Bussejant als profunds mars de l'autosabotatge obren el disc mostrant múscul, tirant de ritmes molt constants i percusius, fregant la segona l'intens shoegaze de DIIV. Totes dues versen sobre elements amb què inconscientment construïm la nostra identitat: el pes del record d'una ex, per exemple, o els prejudicis que tenim sobre nosaltres mateixos.

Seguint aquesta línia temàtica, la malenconiós 'En ti' arriba just a temps per posar el focus en la importància de responsabilitzar-nos de la nostra pròpia cura; i ho fa baixant revolucions, convidant-nos a entrar en una atmosfera moderna i espacial on cabrien tant Men I Trust com Slowdive.

A partir d'aquí, al tram central del disc, Sagrada Bendición es converteix en un valuós manual de consells per intentar assolir aquest anhelat estat de pau amb nosaltres mateixos i el nostre entorn. A 'Mar d'atzar', on no tenen res a envejar Rufus T. Firefly, parlen d'abraçar la incertesa per confiar en la nostra capacitat de relacionar-nos amb el món; a 'Somni de dia', la cançó amb més accent del funk de Parcels, de com l'art ens modela i ens serveix de refugi. I tot esclata a 'Tangible Circle': el temaç de rock progressiu, potent i rotund, conduït per guitarres fibroses i distorsionades, que simbolitza d'alguna manera el control que podem arribar a tenir del pont que separa les nostres idees i el món que ens envolta. És turbulent, però és a les nostres mans dominar-ho. Com diu 'Sagrada Benedicció', la cançó medul·lar del disc, “seré jo elector de la meva pròpia ficció”.

Un cop desmaiat el conflicte que planteja el disc a la seva cançó homònima, el seu tram final resulta un passeig més plaent, com qui baixa una muntanya després d'haver-la escalat, recorrent els terrenys d'una psicodèlia més relaxada. El canvi d'ambient és evident a 'Lazo', pur equilibri; davant del record del caos que ens porta la seva continuació, 'Limbo', un tall de minut i 14 segons de meravellós i genuí post-stoner-rock instrumental. I també sonen més soltes, com alliberades, 'Luz del record' i 'Living Forest', fins i tot sense renunciar a les textures hipnòtiques ben treballades, als seus ritmes propers al trànsit i les seves capes de múltiples distorsions. Al capdavall, aquests són precisament els pilars del llenguatge musical de Teana.