"Figues d’un altre paner" el nou disc de Pol Cruells

"Figues d’un altre paner" el nou disc de Pol Cruells, recull cançons escrites sota el denominador comú d’allò que es podria considerar el continent mediterrani; les inquietuds d’un cantautor que s’acompanya del baix elèctric, i que es fixa en l’herència humana i cultural que l’agermana amb les ribes del Magreb, Turquia, Grècia, Itàlia, l’Alger…

A nivell estètic recupera la sonoritat mediterrània per la qual se’l coneix d’anteriors treballs, però segueix apostant per fusionar-la amb l’ús de samples i ritmes electrònics. Buscant aquest equilibri, el disc ha comptat amb la col·laboració de vocalistes i músics vinculats al folk mediterrani; unes col·laboracions que han condimentant les cançons amb instruments propis de la nostra tradició com la mandolina, el bouzuki, l’acordió, la guitarra clàssica… i amb veus molt personals de la cançó mediterrània.

L’univers musical de Pol Cruells aconsegueix fusionar la cançó mediterrània i l’electrònica d’autor; artista inclassificable, les seves cançons són, ben bé, figues d’un altre paner.

A nivell líric, el disc compta amb les col·laboracions de Rusó Sala, Clàudia Cabero, Lia Sampai, Sandra Bautista i Clara Bosch, vocalistes molt personals de la cançó mediterrània a casa nostra, aportant una nova dimensió al missatge de cada composició.

En el pla tímbric, el baix elèctric segueix en primer terme, una aposta singular de Pol Cruells per acompanyar-se amb el baix fent acords. Com a nucli rítmic hi trobem les guitarres i teclats d’Albert Carbonell (amb qui col·labora des de fa anys), i les programacions, samples i ritmes electrònics d’Eduard G. Soto (responsable de 8 Bits Estudi, de Sabadell).

La resta d’ingredients sonors que es perceben immediatament són les contribucions musicals de Xavi Castanys (Flowk) a la mandolina, Carles Belda a l’acordió diatònic, Muchacho Serviole (La Troba Kung Fu) a la guitarra, i del guitarrista sard Carlo Doneddu a la guitarra clàssica i el guitarró; un reguitzell de notes del mestissatge i la multiculturalitat mediterrània que respira el disc.

"Figues d'un altre paner", cançó a cançó.

El fil conductor del disc recorre el vastíssim concepte de civilització mediterrània: des de la permeabilitat entre les llengües, la seva inherent multiculturalitat, el folklore comú (tradicions, mitologia, llegendes), fins i tot les qüestions socials derivades de moviments migratoris o esdeveniments històrics comuns.

"Salmaia", amb Rusó Sala. Salmaia és un adjectiu que s’usa per descriure l’aigua que és dolça i salada alhora, pròpia dels terrenys humits vora la mar com ara deltes o albuferes, i que bé pot servir per definir un sentiment d’amor-odi vers una mateixa cosa. 

"Inxal·lah", amb Clara Bosch. Un cant a l’esperança que manté una família per tornar a la seva llar després de ser-ne desplaçats; un missatge universal en la veu de qui és obligat a deixar casa seva.

"El vell llantioner", amb Lia Sampai i la guitarra de Carlo Doneddu. Llantioners és com en diuen als faroners, amb el català antic de l’Alguer, a Sardenya, els qui encenien els fars amb una llàntia d’oli; una feina antiga lligada a la temàtica ancestral de la solitud.

"La flama", amb Sandra Bautista. Cantada en català i en italià, l’idioma amb el què probablement compartim més coincidència de tota la mediterrània, reivindica el missatge universal de viure el moment i no deixar morir mai la flama.

"Veri veri vou", amb Clàudia Cabero. Veri vou és com se sol denominar les cançons de bressol a les illes de Mallorca, Menorca i les Pitiüsses, i és el que deuen cantar els mariners que segueixen navegant mentre somnien, i que hem batejat com a “il·lusionautes”.

"Fer-ho fàcil", amb Muchacho Serviole. Un tema amb aires de rumba catalana, gènere multicultural i nostrat per excel·lència, que reivindica una manera de fer pròpia dels pobles nòmades: no complicar-se.

"To de re per a mandolina i clarinet", de Xavier Batllés, amb Xavi Castanys i Carles Belda. Publicada al disc "Salsa Catalana", de l’Orquestra Mirasol, es tracta de l’himne instrumental més reconeixible de l’Ona Laietana. Una versió per a mandolina i diatònic que no podia faltar en aquest exercici que busca explicar qui som, entenent d’on venim.

Concerts de presentació del nou disc:

13 de desembre, Acadèmia de Belles Arts, Sabadell.

21 de desembre al Tarambana de Cardedeu (Off del cicle Tastautors).

16 de gener, Festival Empremtes New Fizz, Barcelona.

Pol Cruells

El baixista de Sabadell ha publicat sis discs de llarga durada. Inicia la seva discografia amb "Passeu, passeu…" i segueix amb "Casa i vent" on es fa evident un tarannà mediterrani que consolida a "Astronauta de terrat", el seu treball més folk. Amb "Fanzín" inicia un gir cap a un pop madur que enllaça amb "Planeta Miret", més experimental i electrònic. A "Figues d’un altre paner" assoleix un equilibri entre la cançó mediterrània i l’electrònica d’autor.

Pol Cruells compagina la seva trajectòria en solitari amb la faceta de baixista als discs i gires d’Els Amics de les Arts. Entre d’altres formacions, també ha col·laborat de forma esporàdica amb artistes com Caïm Riba, Joana Serrat o Joan Dausà.

Crèdits tècnics:

Pol Cruells: lletra, música, baix i veu.

Albert Carbonell: sintetitzadors i guitarres.

Eduard G. Soto: ritmes, programacions, mescles i màstering.

Enregistrat a 8 Bits Estudi (sabadell).

Portada i il·lustracions: dibuixos originals de Dolors Ballester a Formentera.