"Melodías del retiro" el nou disc de Carlos Coronado

"Melodías del retiro" el nou disc de Carlos Coronado s’inscriu, en l’àmbit estrictament musical, com una continuació natural del seu primer treball, "Flamenco Mediterráneo". En algunes peces, Carlos Coronado aprofundeix en l’experimentació amb els pals flamencs, consolidant una línia de recerca que ja hi era present. Tanmateix, el disc també representa un punt d’inflexió: la voluntat conscient de trencar amb aquesta direcció per mostrar una faceta més contemplativa, íntima i pausada.

Aquest nou vessant s’accentua amb la incorporació d’un quartet de corda, un element clau que aporta color, amplitud i una nova profunditat expressiva al discurs musical. Per a Coronado, escriure per a altres instruments ha estat un repte tan exigent com estimulant, i alhora una revelació: comprovar que l’essència de les obres es manté intacta fins i tot quan la guitarra desapareix reafirma la solidesa del llenguatge compositiu de l’autor.

"Melodías del retiro" condensa un ampli ventall d’emocions, idees i vivències. Hi és present el vessant amorós, sovint des de la seva cara més amarga, la melancolia i el desamor, però sempre amb una escletxa de llum. També hi apareix amb força l’Empordà iniciàtic, com a desenvolupament natural de la línia oberta en peces com "Font Martina" del primer disc. En el fons, però, Carlos Coronado compon aquí una veritable banda sonora del seu moment vital: així sonen en la seva ment les passejades solitàries, els colors intensos d’un capvespre, el pas del temps.

Empordanès fins al moll de l’os, però amb un món emocional profundament passional i andalús, el disc musicalitza aquesta simbiosi entre l’escepticisme empordanès i el dramatisme andalús, entre la contenció i l’expressió intensa.

Es diu que un només és plenament ell mateix quan està sol. Aquest és un disc solitari: hi ha molta gent, sí, però en forma de records. La resta és el paisatge, que parla a través de la memòria familiar. No és, en cap cas, un disc melancòlic; pot ser dramàtic en alguns moments, però sempre amb un rerefons lluminós i vital.

És un cant a les ganes de viure costi el que costi, a la força de l’esperança, de la fe i, sobretot, a la recerca de la serenitat com a essència de la llibertat.

L’última peça del disc és un homenatge al Mestre Toti Soler, figura fonamental de la guitarra i referent indispensable en l’univers musical de l’autor.

Com a epíleg, el poeta Ignasi Roqué ha escrit un poema inspirat en el disc, que n’acompanya i n’amplifica l’esperit:

Carlos Coronado neix a Esclanyà (Begur, Baix Empordà) l’any 1998. Comença a tocar la guitarra durant l’adolescència, seduït inicialment per la música rock. Des dels primers moments en què agafa l’instrument, inicia un procés de composició espontani i intuïtiu, que aviat el porta a actuar en públic en diverses bandes de jazz i rock, així com en format de duet guitarra-veu.

La pròpia evolució de les seves composicions el condueix gradualment cap al flamenc, un llenguatge on troba els recursos rítmics i tècnics que li permeten expressar la seva música amb més profunditat i sentit. Captivat per aquesta tradició, n’incorpora la tècnica i el compàs a unes peces que neixen amb naturalitat, sempre fortament inspirades pel paisatge mediterrani i empordanès.

Un cop definida la direcció musical de la seva obra, comença a prioritzar les actuacions en solitari i en petit format, interpretant principalment peces i arranjaments propis, amb un marcat caràcter mediterrani. L’any 2021 ingressa al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on estudia flamenc com a alumne becat per excel·lència amb els professors Manuel Granados i Pedro Javier González. Durant aquesta etapa amplia coneixements i participa en masterclasses amb figures de renom internacional com Yamandú Costa o Rafael Riqueni, entre d’altres. Gràcies a la beca Ferrer Salat, se li obren també noves oportunitats per actuar amb regularitat arreu de Catalunya.

L’any 2024 publica el seu primer disc d’estudi, "Flamenco Mediterráneo", un treball essencialment guitarrístic i emmarcat, a grans trets, dins del flamenc. A partir d’aquest debut discogràfic, Carlos Coronado inicia una etapa de recerca artística en què aprofundeix en noves maneres d’interpretar i, sobretot, de compondre, ja sigui incorporant altres instruments, com el quartet de corda, o explorant el seu instrument principal, la guitarra, desplaçant-la lleugerament del marc flamenc tradicional.

Actualment, Carlos Coronado té diversos projectes en actiu: actua en solitari, en format de duet guitarra-veu, on combina cançó catalana i flamenc, i forma part del Trio Tico, un projecte de jazz-flamenc. Ha actuat en diverses ocasions a l’estranger, portant el paisatge i l’esperit de l’Empordà a països com Mèxic i França.