HUMBLE, el nou àlbum d'ATZUR

"Sóc una persona humil i sé el que valc; i aquest no és un àlbum arrogant", reconeix Patricia Narbón en parlar de HUMBLE, el nou àlbum d'ATZUR, la banda que compon amb Paul Ali. "Ataca la idea equivocada que elogia la modèstia com una expressió exterior de la humilitat. Ser còmoda per als altres callant-te. No ocupar massa espai. Especialment sent dona. Been there, tried that. Fuck that".

Després de llançar el seu àlbum debut, Strange Rituals, el duet hispà-austríac d'altpop ATZUR fa un pas endavant amb el seu segon treball, HUMBLE. Un disc per als de cor obert, els hipersensibles, els que han escoltat massa vegades que són “massa”. Hi ha ira obrint-se camí cap a la llum. La bellesa de les emocions crues, sense filtre. És un àlbum de pop alternatiu grandiós i acuradament produït, ple d'himnes per a cada etapa del viatge cap al respecte propi. Cap a l'autoritat del jo. Cap a la llibertat. A la seva encara curta carrera, ATZUR han passat per gairebé tot, però saben el que valen i ho honoren amb deu temes que t'agafen de la mà i et sacsegen fins a despertar-te. “Maybe this anger will turn out into something beautiful”.

Des de trets fins a motors de Maserati, HUMBLE batega amb vida pròpia: instintiu, precís i totalment seu. Escrit íntegrament per ATZUR, demostra que només calen dos per crear alguna cosa immensa. Compost per cançons que reclamen espai, fetes per a espais oberts més enllà de les parets d'un club, l'àlbum es mou amb fluïdesa per diversos gèneres musicals, passant del pop alternatiu a l'electrònica, i coquetejant també amb el reguetón i l'hyperpop èpic. Després en directe aquestes cançons es transformen en una cosa monumental. Res de música de fons, ni playlists per a cafeteries, els seus concerts són una col·lisió constant de pop èpic, emoció crua i pura energia. Només en són dos sobre l'escenari, però sona gegant. Una experiència compartida, intensa, salvatge i quasi sagrada.

El disc obre amb 'a gentle kind of ruthlessness', com una bufetada sobtada amb què ATZUR pretén despertar-nos. Inicien així una narrativa que cerca enfortir l'acceptació i l'amor propi; i en aquest camí, cada parada comporta un aprenentatge. 'Psychodrama' explora la idea de protegir la teva energia i buscar pau en un món que s'alimenta del conflicte; i 'Humble' ens ensenya a canviar la perspectiva per abraçar la resiliència i l'apoderament. Sobretot en moments foscos d'incomprensió i vulnerabilitat, com els descrits a fragile like a bomb, o durant el duel per la mort d'un ésser estimat, com reflecteix getting better.

A la segona meitat del disc el duo segueix avançant cap a la llum: des del pop energètic amb lletres fosques de 'Chaos', un himne marca de la casa ATZUR, fins a la plenitud catàrtica de 'Now I'm Happy', que captura un instant pur de felicitat. Pel camí trobem el tema estrella de l'àlbum, 'hate me', una cançó sobre mantenir-te fidel a tu mateix sense demanar perdó (“even if you don't love me/new people will love me”), i que inclou un vers íntegrament cantat en castellà, ritme reguetó i una interpretació vocal propera al rap. També 'Glimmers' és un tall que evidencia la trajectòria cap a l'apoderament dels seus autors. “I deservi som good after all this shit I have been through”, reclama la banda, “wherever I am, I am what's growing”.

“What goes too long unchanged destroys itself in the end”, canta Patricia a 'Mutual Obsession', resumint el pols inquiet que impulsa ATZUR: sempre endavant, sempre en evolució. Amb HUMBLE, reclamen el seu espai: no pas com un acte de fons, sinó com una força feta per als grans escenaris i el públic global. Desperten alguna cosa visceral en qui escolta, deixant empremta. La força i la vulnerabilitat no s'hi oposen. Coexisteixen, i ho fan amb força.