Meu va ser un supergrup gallec que va editar, a mitjans dels dos-smiles, un parell d'excel·lents discos, van girar durant un breu espai de temps i es van separar en el més absolut dels silencis. A la memòria d'uns quants van quedar alguns hits incontestables que no van arribar al gran públic i uns concerts incendiaris que solien deixar bocabadats els que no els coneixien per la seva perícia musical i l'actitud poc comuna del seu frontman.
Ara, gairebé vint anys després i sense cap pretensió més enllà de continuar fent música, tornen amb Thank you for holding, un inesperat tercer disc que ens agafa a tots a contrapeu.
Quan la música llatina, el neo-folk i les cantants melòdiques arrasen a les playlists, els gallecs tiren pel carril contrari i es desmarquen de la tònica dominant amb un disc cantat íntegrament en anglès ple de composicions hereves de la millor música anglosaxona. A Thank your for holding es mouen amb soltesa reminiscències que van de The Clash a Sleaford Mods, passant pels Happy Mondays en els seus anys més inspirats. Sempre, però, amb una mirada des del present, fugint dels mimetismes i jocs revivalistes. Les lletres, majoritàriament escrites per Nacho Mora, segueixen l'estela de Joe Strummer, de Billy Bragg o de Paul Heaton, amb una punxant i irònica crítica a la societat d'avui, on el control social ja no l'exerceixen directament els governs o les religions sinó les empreses que hi ha darrere de les xarxes socials a través dels nostres telèfons mòbils.
De totes maneres, Meu no pretén donar solucions al sense sentit del sistema actual, només ens conviden a reflexionar, però també a evadir-nos-en a través del ball i la celebració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario