“Tira y Afloja” no corre darrere de la tendència: la mira als ulls. Tampoc no es recolza en la nostàlgia. És un disc de present.
El cinquè disc d'Isma Romero traça un fil conductor clar: una reivindicació de les carreres de fons davant de la immediatesa, i una crítica elegant a la mala gestió del món digital ia la velocitat a què vivim, moltes vegades desconnectats de l'essencial. Aquí es parla del desgast de l'exposició constant, de la pressió que cal demostrar, del vertigen del temps i de la necessitat de tornar a l'arrel. Es qüestiona la cultura del like i la pressa permanent, però sense caure al cinisme. Sense perdre la llum. Sense perdre la cançó.
“Tira y Afloja” és la feina més conscient de la seva trajectòria: un àlbum que abraça el conflicte, accepta la caiguda i entén la reconstrucció com a part del camí.
Aquí hi ha història. Hi ha aprenentatge. Hi ha cicatriu. I hi ha cançons que bateguen.
Lletra i música: Isma Romero
Produït per: Juan Guevara i Isma Romero.
Músics: Isma Romero (guitarres), Juan Guevara (guitarres, baix) , Jose Bruno i Chiloe (bateries), Álvaro Gandul (piano), Julio Valdeolmillos (percussions) i El Twanguero (guitarra Just i Necessari)
Mesclat per: Felipe Guevara (10 nominacions als Latin Grammy, 1 Grammy Llatí)
Masteritzat per: Felipe Guevara i Carlos Carbonell (Guanyador de 4 Grammy Llatins, 1 Grammy i 5 nominacions).
Gravat a: València i Madrid (Shark Studios, Casa Guevara, RPM, Mapa Estudis Madrid).
Art i disseny: Gon Dubón
Fotos: Sofia Lecea
LES CANÇONS I EL CONCEPTE DEL DISC
“Tira y Afloja” no és una col·lecció de cançons soltes. És un relat sobre l'equilibri entre allò que som i allò que projectem. Hi ha crítica, però també celebració. Hi ha reflexió, però també tornades que es queden. Un disc de pop-rock amb consciència.
Fem un repàs: Kokagram dispara contra la dopamina dels likes i la presó d'Instagram. És la pista recomanada del disc i ve acompanyada d'un esplèndid videoclip, realitzat pel gran Gon Dubón (Santero i los Muchachos, La Pulqueria) és una joia animada que ens submergeix en una realitat virtual anomenada Kokagram. Isma apareix obligat a enfrontar-se a múltiples egos i necessitats de validació, com si fos un videojoc en què el premi és tornar a allò real.
Un altre dels temes importants del disc és “Perdiendo la fe”, on Isma retrata el desgast de qui lluita pels seus somnis mentre el temps arrasa. “Defraudado” transforma la caiguda en reconstrucció: trencar allò somiat i refer-ho sobre el paper. Cançons que parlen de llibertat emocional i maduresa sense dramatisme impostat “Justo y necesario”, ens torna a l'arrel.
Tampoc no falten els tributs a la seva terra i la seva gent, a la resiliència i l'esperança amb “Vol” on connecta identitat, paisatge i pertinença.
Històries i pols romàntic a “Magneticos” però sense perdre una energia que s'expandeix.
El disc compta amb el guitarrista multipremiat, Twanguero, que imprimeix arrel i caràcter orgànic a “Just i necessari”, elevant el pols emocional del tema.
Isma Romero (València, 1992) és un dels compositors de pop rock espanyol amb més projecció. Va debutar amb només 20 anys amb «Antes de que esté prohibido» (Warner Music, 2014), que els va portar a mudar-se a Madrid. La van seguir «Luminiscencia» (Warner Music, 2017), «Cara a Cara» (Sin Anestesia, 2019), «La Leyenda» (Sin Anestesia, 2021) i el EP «Canciones para curarme» (Sin Anestesia, 2021).
Ha ofert més de 300 concerts i ha col·laborat amb grans artistes com Carlos Tarque (M Clan), Sidecars, Rozalen, Ariel Rot, Rubén Pozo (Pereza), Coti, Andrés Suárez, David Otero (El Canto del Loco), Dani Fernández, Los Zigarros, Jaime Urrutia i Santo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario