Nat Simons presenta “Especie en Extinción”

Nat Simons presenta “Especie en Extinción”, el quart i darrer avenç abans de la publicació de Pregunta-li a Sarah Connor. Una cançó que funciona com a crit generacional, com a retrat emocional d'una generació que va créixer amb promeses d?estabilitat i avui viu entre crisis encadenades, precarietat i somnis ajornats.

Després de la nostàlgia lluminosa de Delorean, la ràbia combativa de Flames de Drac i la ironia rock d'Alain Delon, aquest nou single mostra el nucli més social i directe del disc. “Especie en Extinción” parla dels que senten que el sistema no funciona, dels que treballen per sobreviure sense arribar mai a aquesta vida adulta promesa. No des de la resignació, sinó des de la necessitat de crear noves maneres de viure fora del motlle establert. Un cant als somiadors que segueixen endavant encara que el context empenta en contra.

Musicalment, la cançó es mou en un rock modern d'arrels americanes, amb ecos de Jonathan Wilson o The War on Drugs, i una pulsió que recorda la cruïlla entre rock alternatiu i tradició que han sabut construir bandes com Kings of Leon o The Gaslight Anthem. Té melodia, té riff i té una tornada que es queda, però també una intenció clara: dir el que molts pensen i pocs verbalitzen.

L'àlbum ha estat gravat a Nashville, consolidant l'aposta sonora iniciada en els avenços anteriors. Produït per Álex Muñoz, gravat per Joe Pisapia a Middletree Studios, barrejat per Jaquire King —responsable del mític Only By the Night— i masteritzat per Pete Lyman, compta a més amb músics com Fred Eltringham a la bateria. Un equip de primera fila que reforça el que ja és evident: Nat Simons ha signat la seva feina més sòlida i ambiciós fins ara, consolidant definitivament la seva etapa en castellà.

El videoclip, realitzat per Brais Loureda amb material addicional rodat per Juan Pérez Fajardo durant el concert de Saragossa a les festes del Pilar i metratge filmat per la pròpia artista en gira, és gairebé un manifest visual. Rodat en gran part amb càmeres dels anys 90 –eines també “en perill d'extinció”–, el vídeo retrata la realitat del músic més enllà de l'escenari: assajos, viatges amb furgoneta, càrrega i descàrrega, nits sense dormir, incertesa i resistència.