Power Burkas publica 'Amb la fi al davant', el seu nou i esperat disc

‘Amb la fi al davant’ és el nostre quart disc, dúiem uns anys sense gaires novetats, el ‘Naïf, potser’ és del 2021, els embassaments i les nostres neurones han passat per moltes fluctuacions diferents en aquests 5 anys, cap de les quals seriem capaços d’especificar-vos en detall. El que sí que hem tingut clar durant tot aquest temps és que el grup continuava i no hem deixat de fer concerts quan ens ha vingut de gust, ni tampoc de fer cançons, algunes s'han publicat i tot (com “El conte de Nil Nadal” o la devocional versió dels Sirles), d’altres no. Aquestes que no, ara ho fan! Fort! 

Els assajos d’aquest lustre han sigut, finalment, productius. Us presentem 13 cançons que a avui ens representen i que parlen del de sempre, però com mai abans. Tenir un grup durant 13 anys (o més?) és important per nosaltres, és una via d’expressió sonora i lírica que ens ha portat a conèixer persones i llocs que ens fan ser qui som, com a banda i com a individus. Tenir el canal creatiu obert, encara que a vegades sigui intermitentment, és una cosa preuada. Poder experimentar la trentena amb les ganes de fer cançons i de traduir el nostre món amb aquestes és flipant. I això fem en aquest disc; veure un món que cau, que empeny, que disfruta compulsivament, que es prepara, que se’n va, que ens repugna, que ens emociona i que ens fa voler seguir jugant. ‘Música, feta de joc’, que cantem a “Teloners del final”, aquesta continua sent la màxima. 

L’experiència de gravar a Music Lan, amb en Jordi Solé d’enginyer, bona part de l’instrumental d’aquest disc també ens l'emportem a casa pel record. Igual que tornar a treballar, com sempre, amb en Joan Peiron gravant veus a casa seva i explicant-nos amb deteniment quirúrgic com ho fa petar tot. Els esgarips de la Nutri a “Super vivència” i “L’escudellòmetre” ens fan eco dins encara i el fet de, en aquesta última cançó, haver musicat un monòleg de Santiago Rusiñol de llagrimeta llunàtica ha sigut ben divertit de tramar. En Martí també escriu lletres en aquest disc, l’entrevista de feina més hilarant de la història hi té cabuda, com també l’últim concert fake del nostre amic Andreu (aka Ubaldo). I no només: una foto de l'últim dia del Mercat Municipal de Vic, una oda a l’anticonsumisme, a la lletra que no es pronuncia i als bars d’avis; menjar per un tub, menjar que fa xup-xup, diferents estampes del col·lapse previsor i un polsim de salut mental. 

Tot això, i el que vulgueu vosaltres, ho trobareu a ‘Amb la fi al davant’, punt i final.