Cinquanta anys després de la pèrdua de Poncho González i José Luis Avellaneda, el llegat de Los Angeles es reactiva a través d'un ambiciós doble àlbum que transcendeix la nostàlgia. Com a primer avenç, es presenta la revisió de «Momentos», una peça on la delicadesa expressiva d'Anni B Sweet es fon amb la guitarra visceral de Pere de Déu (Guadalupe Plata), articulant un diàleg intergeneracional que reivindica la vigència imperible de la banda granadina.
Per commemorar una efemèride que transcendeix la cronologia, l'any 2026 marca mig segle des de l'accident que va truncar la trajectòria de Poncho González i José Luis Avellaneda, pilars fonamentals de Los Angeles. Aquella pèrdua, que va commocionar la música popular espanyola, no va suposar la fi d?una trajectòria, sinó l'inici d'una permanència silenciosa que avui, cinquanta anys després, cobra una dimensió definitiva. Amb el títol El Eco de Los Ángeles, s'articula un projecte integral que s'allunya de la inèrcia del tribut convencional per proposar una relectura honesta i sòbria d'un cançoner que, lluny de ser peça de museu, manté una vigència sorprenent.
El nucli d‟aquesta celebració és un doble àlbum que articula el passat i el present a través d‟un diàleg generacional sense concessions. Si el primer volum, forjat fa dues dècades, va funcionar com un primer reconeixement des de l'admiració, aquest segon volum tanca el cicle amb una naturalitat esbalaïdora. En ell, l'herència de Poncho González és abordada per un elenc on conviuen la veterania i l'avantguarda, comptant amb la participació d'Anni B Sweet, Soleá Morente, Miguel Ríos, Rafael Amarg, José Ignacio Lapido, José Antonio García i Víctor Lapido (091), Antonio Arias, Juan Codorní. Machuca (Lagartija Nick), Pere de Déu (Guadalupe Plata), Jota i Florent (Els Planetes), Juan Alberto (Nens Mutants), Quini Ametllers (La Guàrdia), Napoleó Sol i Unitat i Harmonia, entre molts altres, demostrant que la música de la formació original posseeix l'estructura necessària per suportar.
Com a carta de presentació, es publica el senzill «Moments», un dels cims compositius de la banda granadina. Aquesta nova versió condensa l'ambició del projecte: una cruïlla de camins on la fragilitat expressiva d'Anni B Sweet es fon amb la textura crua i esmolada de la guitarra de Pere de Déu. Lluny d'intentar emular els arranjaments originals, tots dos artistes se submergeixen en la malenconia intrínseca de la peça per reconstruir-la, ratificant que la música de Los Angeles posseeix la mal·leabilitat pròpia de les obres destinades a la posteritat.
Aquest homenatge adquireix un calat particular en estar liderat per Popi González i Pablo González, fills de Poncho, amb José Antonio Sánchez (Produccions Perilloses), Miguel Martín (Unitat i Harmonia) i Jesús Coca (Alta Solana). La seva implicació eleva el projecte d‟una tasca d‟arxiu a un exercici de preservació emocional i familiar. No es tracta d?interpretar cançons alienes, sinó de salvaguardar una identitat. El treball és un testimoni de la continuïtat d'una nissaga musical i de com Granada, convertida en un laboratori inesgotable de talent, ha sabut processar i tornar al present el llegat dels qui van ser pioners del pop espanyol a les dècades dels seixanta i els setanta.
La proposta es completa, durant el darrer trimestre del 2026, amb una exposició exhaustiva que funcionarà com a complement visual i documental d'aquest doble àlbum. Aquest recorregut inclourà material inèdit, des d'arxius de premsa fins a objectes personals, cartelleria original i projeccions, i oferirà una visió polièdrica de la importància del grup i de la seva ciutat d'origen com a eix neuràlgic de la cultura popular. El programa es tancarà amb un cicle de conferències en què, juntament amb especialistes i músics, s'analitzarà la gènesi de la modernitat musical al nostre país, clausurant un tribut que és, sobretot, un exercici de justícia històrica i una celebració necessària d'una llegenda que segueix respirant, que culminarà amb un concert commemoratiu amb un cartell irrepetible d'artista.
Al capdavall, El Eco de Los Ángeles no pretén ser un epitafi, sinó una conversa oberta que es nega a quedar sepultada per la pols dels anys. És, en essència, la prova que hi ha cançons que no envelleixen, sinó que simplement esperen que arribi el moment precís per tornar a sonar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario