Un servidor va tenir la sort de coincidir en espai i temps amb dues bandes de Barcelona realment acollonants. Totes dues van sortir pràcticament del mateix lloc, el germen d'una escena que, de mica en mica, es convertiria en una peça clau per a l'esdevenir de la música catalana de les dècades següents (llegiu BCore Disc). Recordo cada concert d'Aina i Fromheadtotoe com una mena de celebració eucarística, com una revelació en què desenes de xavals, bocabadats, ens vam convèncer per primera vegada que les bandes de la nostra ciutat podien ser iguals o millors que les de qualsevol altre lloc.
Dels primers se'n podria escriure una tesi doctoral sobre la importància que van tenir en la construcció de les escenes underground i autogestionades de moltes ciutats d'Espanya. Pel que fa als segons, el tema seria un altre: com un grup tan increïblement potent i perfecte no va acabar omplint sales de mig món. Els factors són molts i variats, i no sóc jo el més indicat per explicar-los; la meva condició de fan i amic podria trair-me. També, ¿per què ho negaré?, des que vaig veure el videoclip d'"Aching Finger", em vaig enamorar perdudament de Raquel Pascual, la cantant i líder absoluta de Fromhead. Ella era un puto remolí en directe, una cantant excepcional, una música amb una actitud i un caràcter aclaparadors. La seva forta personalitat espantava o atreia parts iguals.
Poc temps després de la dissolució del grup, Raquel va gravar, sota el nom de Collision, un disc al costat de Pol Font a la bateria, Pere Fernández —baixista de Fromhead— al baix, Rafa Molina —guitarrista de Fromhead— a la producció i un servidor apareixent en escena com a maldestre i inexpert editor discogràfic. A "Rock Diet" no hi havia artificis ni pirotècnia: era un manual d'imperfeccions, de cruesa extrema i de ràbia, on Raquel brillava i deixava mostra del seu talent desbordant.
Avui, més de vint anys després, és un honor i un deure tornar a posar en circulació aquest disc tan fotudament bo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario