La Jvnta presenta el seu nou disc 'Por aquí van los tiros'

La Jvnta presenta el seu nou disc 'Por aquí van los tiros', un disc que representa la transformació de la banda després de la reforma i el trasllat a Sevilla. Amb una nova formació, el grup troba una identitat renovada que incorpora una violinista que aporta una dimensió diferent, sobretot en directe.

'Por aquí van los tiros' funciona també com una fotografia d'aquesta transformació. La seva cara A recull part del procés de reconstrucció de la banda i evoluciona alhora que es definia el grup. La cara B, en canvi, mostra les noves composicions un cop definit el grup.

La Jvnta, amb aquest nou disc ha volgut parlar del que és personal des d'una perspectiva política i del que és polític des d'una mirada quotidiana. Així, el disc travessa qüestions com la inseguretat sexual i la por al retorn del feixisme a "El meneíto de ella" o "Nomeolvides"; la infidelitat i el genocidi palestí a "Ojos de alcoba" i "Nunca pasó"; la desintegració de l'esquerra a Ball de la baralla; l'ansietat climàtica a  "Pinche debacle" o l'ansietat quotidiana de "Nuba".

I, encara que el disc pugui semblar un disc fosc, és una celebració de la vida en temps de decadència. La Jvnta posa sobre la taula allò que incomoda sent capaços de fer ballar. Un so nou que han aconseguit assolir a través de la producció de Miguel Otero.

LA JVNTA:

Reubicats a Sevilla, obren una segona etapa al seu camí de postpunk andalusí. Sense renegar de la seva arrel progressiva, la seva nova fórmula sonora abraça aproximacions sesenteras, desvergonya popera i una amalgama tropical que inclou guitarres entre el surfeiro i el brasileiro, ritmes llatins i violins emmascarats sota el tacte del sintetitzador.

Sobre aquesta base, despleguen lletres amb una marcada veu andalusa que disparen en totes direccions, des de les inseguretats sexuals i la tornada després de l'exili econòmic, fins a l'alarma pel terror ultradretà i l'autoparòdia de l'esquerra.

En aquesta nova etapa, amb Ismael Prieto (bateria), Álvaro Morato (guitarra), Adriana Puentes (violí) i Mugre (baix i veu) a l'escenari, amb Miguel Otero després de la taula de barreges, la banda consolida una veu pròpia que beu d'influències com Pony Bravo, Radio Futura o The Clash. Darrere per escenaris com el Monkey Week o Lemon Rock, estan preparats per presentar el seu directe a sales, festivals i qualsevol sarau independent.