Miquel Pujadó i el seu nou disc "Cicatrius i Naufragis"

MIQUEL PUJADÓ ha publicat, de 1982 ençà, 13 àlbums amb cançons totalment pròpies; 3 amb treballs sobre poetes; i 4 amb les seves adaptacions de GEORGES BRASSENS (aplegats recentment en el triple CD HUMOR I ANARQUIA), sense comptar la seva participació en nombrosos àlbums col·lectius, i les moltes cançons originals i adaptacions escrites per a DYANGO, GUILLERMINA MOTTA, LA SALSETA DEL POBLE SEC, TITOT, MESCLAT, JOAN ISAAC, LUIS EDUARDO AUTE, NÚRIA FELIU, etc, etc.

Després de tres anys d’elaborar textos i melodies amb l’extrem rigor que el caracteritza, PUJADÓ acaba d'enregistrar CICATRIUS I NAUFRAGIS, el seu àlbum original número 20, amb producció musical i arranjaments de XAVIER BATLLÉS (OVIDI MONTLLOR, ORQUESTRA MIRASOL, LA RONDALLA DE LA COSTA…) i la participació de músics com PAU FIGUERES, PEP PASCUAL, QUIM OLLÉ, BLAI CASALS, LAURA ESPEJO, etc.

L’àlbum inclou 15 cançons que parlen, no sense una bona dosi d’ironia, sarcasme i (per què no?) tendresa, d’uns temps cada cop més foscos, tot posant de relleu el desastre de l’ensenyament (PROFESSOR DE RISC); partint dels assassinats de la mallorquina Aurora Picornell i el valencià Guillem Agulló per denunciar el feixisme d’ara i aquí (AURORA I GUILLEM); jugant amb les paraules per parlar de literatura (EL FICCIONAUTA), de creació artística (AL COR DE LA GUITARRA) i de l’orwelliana reducció, programada i dirigida, tant del lèxic (LA NIT DELS MOTS VIVENTS) com del pensament crític (UN PERFECTE CRETÍ); satiritzant tant els fanatismes religiosos (TARATS DE DÉU) com EL REGNE DE LA CASPA que fa tant de temps que sofrim; reivindicant l’humor (CAL RIURE DE TOT), la dignitat (TRISTESES DE PLUTÓ) i la memòria (RESTAURADOR DE RECORDS, LES NOIES DELS ANYS 70), així com alguns éssers que aporten una mica de llum al nostre entorn (UN ESTEL AL FONS D’UN POU, L’EXÈRCIT DE L’OMBRA).

CICATRIUS I NAUFRAGIS ha sortir el passat 22 de setembre, publicat per AUDIOVISUALS DE SARRIÀ.