El doctor en psicologia i agitador sònic Tony Tunait sacseja el panorama musical amb l'arribada de Recreo, un tractat de pop-rock lluminós editat en vinil de 7 polzades que s'alça com una lliçó magistral d'autoafirmació i electricitat melòdica, coronat de manera exacta amb l'estrena del seu segon senzill.
Assistim a la constatació que l'agudesa mental i la sensibilitat artística poden conviure en una mateixa persona sense friccions aparents, ja que Antonio David Rodríguez Agüera presenta finalment el seu esperat EP titulat Recreo, un treball editat en format físic que es pot trobar a El Corte Inglés, Fnac i Amazon, coincidint de forma exacta amb la vull».
Si la seva anterior incursió amb «Buenos Aires» va funcionar a manera de passaport emocional que creuava els cables de l'Atlàntic per connectar el sud peninsular amb la mística rolinga i les formes de la capital argentina, aquest nou single aprofundeix en les coordenades d'un rock llatí de mig temps on la contundència rítmica de balanç l'empremta mesurada d'unes cordes celestials. Ens trobem davant de la quinta essència del maridatge entre artista i investigador, entre un músic de vocació incontestable i un psicòleg divulgador de la ciència que, en aquesta ocasió, converteix l'assertivitat i l'autorealització de l'amor propi en un himne inapel·lable, tal com resen aquests versos on confessa que es vol fins als ossos després d'haver-se llançat desídia quotidiana.
En conjunt, la proposta sonora d'aquest EP transita amb facilitat pels terrenys del pop-rock més vitalista, integrant textures eclèctiques que graviten sense complexos entre l'academicisme i la gosadia de fusionar gèneres diversos amb una orquestració detallista i el minimalisme protagonista de la veu. Aquesta amalgama estilística fuig dels esquemes convencionals per proposar un viatge de textures càlides, acords lluminosos i una equalització impecable que mima cada detall harmònic.
Per armar aquest tractat d'electricitat radiable, el músic nascut a Ubrique ha donat forma a aquest projecte als estudis madrilenys de GgProducciones i ha comptat amb la producció del recentment mort Domingo Patiño, artífex indispensable del so independent des de la seva recordada etapa al capdavant de Domingo y Los Cítricos.
L'apartat audiovisual que acompanya la sortida del senzill «M'estimo» constitueix tot un exercici d'estil on el creador, adoptant maneres a l'estil Tony Walker sota la direcció de José Antonio Modelo, transita de nou pel camí dels seus records onírics per tornar al barri ia l'escola on va transcórrer la seva infància, materialitzant una autèntica prova de contenció emocional que enriqueix l'imaginari.
Lluny de qualsevol indici d'artifici o dels laberints estilístics que van poblar els seus projectes anteriors en formacions pretèrites, aquest nou treball s'aixeca com una invitació a la delectació harmònica i lliure dels sentits, una mascarada jovial que planteja el repte lluminós de ser feliç amb elegància mitjançant una dialèctica productiva entre línies musicals i. D'aquesta manera, quan l'oient s'endinsa en aquest gresol d'estímuls i dinamisme festiu, percep immediatament l'energia d'una música que crida a l'acció i deixa tatuat un somriure inesborrable, recordant-nos que la vida, al capdavall, s'hauria d'assemblar molt més a aquest instant suspès en el temps que sona el timbre. La vida, en definitiva, hauria de ser així, creure i tornar a creure, crear i tornar a crear, un recreure, un recrear, un esbarjo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario