«Después de todo» Karen Ortiz de Guinea llança el seu disc de debut entre el desamor, la memòria i la llum

Després d'anys de trajectòria compartida sobre els escenaris juntament amb referents com Revòlver, Elliott Murphy o la Vargas Blues Band, l'artista guipuscoana presenta un revelador àlbum de debut gravat als estudis Muir. L'autora desplega un territori sonor d'arrel acústica i pols rocker que transita per paisatges confessionals, la memòria i la recerca de pau interior, incloent peces en castellà i basc de profunda càrrega emocional.

Hi ha col·leccions de cançons que no neixen per una mera inquietud estilística ni per l'impuls d'omplir una casella a la indústria, sinó com l'única taula de salvació possible quan el terra cedeix sota els peus. L'àlbum de debut de la compositora donostiarra Karen Ortiz de Guinea, titulat «Después de todo», emergeix precisament d'aquesta urgència vital. Forjat als passatges més profunds del desamor i travessat pel ressò inconfusible de la pèrdua, aquest treball s'erigeix ​​en un refugi íntim i en una autèntica teràpia personal on la música deixa de ser un ofici per convertir-se en resposta, bàlsam i equilibri. Des d'una proposta d'arrel orgànica que combina la cançó d'autor amb un pols rocker encertat, l'artista desplega al piano ia l'acordió un territori d'honestedat desarmant.

Gravat i produït amb mim artesanal als estudis Muir de Sant Sebastià sota la batuta de Yon Vidaur, el volum compta amb aportacions en la producció d'alguns talls signats per Javier Vargas, oferint un so directe i nu que abraça sense artificis l'aspror del real. La carcassa instrumental de l'obra s'enriqueix amb la complicitat de noms fonamentals de l'escena musical, reunint la guitarra elèctrica del mateix Javier Vargas, les textures acústiques de Mikel Aguirre Urkizu, la precisió percussiva d'Oriol Flores i Iñaki de Lucas, i el talent multiinstrumentista de Yon Vidaur. Un teixit coral que acompanya amb elegància la veterania d'una creadora adobada al llarg dels anys amb referents indiscutibles com Revòlver, Elliott Murphy, Amateur o la Vargas Blues Band.

Al llarg del repertori, el disc transita per paisatges emocionals de calat singular. Composicions com «Casa de nines» aborden l'asfíxia del desamor i la necessitat vital d'arriscar-ho tot per renéixer, mentre que peces de marcat pols confessional com «Narcís de plàstic» o «Amics» celebren la memòria, la lleialtat indestructible cap al cercle més íntim i una fe incomunitària. L'obra també mira amb nostàlgia al pas del temps ia les empremtes d'una educació sentimental inesborrable en talls com “Això em queda de tu”, alhora que s'endinsa en la introspecció i la recerca de serenitat a través de passatges tan evocadors com “Un món ideal”. Menció a part mereixen els moments interpretats en eusquera, on l'autora teixeix atmosferes de profunda arrelament local a Gau il·lunetan i en el rotund al·legat d'identitat i llum pròpia que representa Nire distira ez duzu itzalduko.

Amb aquest treball esculpit des de les entranyes, Karen Ortiz de Guinea consolida una trajectòria definida per l'autenticitat i una ploma de profunditat inusual, demostrant que quan es canta sense xarxa de protecció, la música continua sent l'únic espai on sempre és possible tornar a casa.