sábado, 21 de noviembre de 2026

El disc ‘Bordell’ d'Umpah-Pah reneix en vinil pels 30 anys de la dissolució del grup

Quina és l’última vegada que has descobert un tresor?

Amb els gironins Umpah-Pah es té l’embruixada certesa que cada vegada que ens apropem a la seva discografia ens trobem davant d’un botí espectacular.

Hi ha sempre un consens general que no dubta en assenyalar-los com un fabulós i inoblidable punt i a part dins de l’escena musical catalana dibuixada en l’equació temporal entre el 1989 i el 1996.

Així, coincidint amb el 30 aniversari de la seva dissolució - el 30 d’octubre del 1996-, Montgrí torna a obrir el cofre, apel·la de nou als records i, de rebot, a una radiant reivindicació i edita per primer cop en vinil Bordell, un dels capítols més àlgids del seu llegat.

Precedit pels molts estimats Raons de pes (1991) i Bamboo Avenue (1992), el disc va obrir els ulls l’any 1994 embolcallat d’un repte tan audaç com creativament vibrant: editar dos treballs al mateix temps, amb material completament diferent, un en català i l’altre en castellà.

Triquiñuelas al óleo, germà siamès amb geni i polsim encantat propi, mereix també un capítol destacat. Però, aturem-nos en aquesta ocasió amb Bordell, última gravació que el grup va signar en català.

És aquesta una d’aquelles obres en les quals una banda encaixa miralls, estels, llampecs i reflexos al voltant de l’oient i tots brillen amb una llum sincera. Parlem d’un cançoner que alça les flames amb «Novembre» i el seu vers esculpit Girona és immortal, treu pit amb un single tan magnètic com «Un joc d’ous (Des de la Plaça Gomila)» i ja manté el cor encès fins al final, amb una emotiva relectura del clàssic dels bascos Itoiz, «Lau Teilatu», interpretada en eusquera.

Pel trajecte, la càlida musicalitat del sextet traspua cançons veritablement magnífiques (escolliu les que escolliu, encerteu: «Verge Albina (Un bluff Una blasfèmia?», «Escac i mat», «Brides», «No hi ha de què», «Conxorxa»).

I en primer pla, un Adrià Puntí pletòric com a intèrpret, camaleònic (pareu atenció als seus canvis de registre a «903» o «Set de nit»-) i lletrista superlatiu, abordant el català amb creativitat, poesia i sentit de l’humor.

Ja ho sintetitza un admirable orfebre de paraules com Josep Pedrals en el text que ha escrit expressament per la contraportada d’aquesta edició: aquest bordell no té pegues, ni de bon tros.

Dimas Rodríguez

La reedició en vinil ja està disponible a:   https://www.montgri.co/tienda/

No hay comentarios:

Publicar un comentario