Willy Tornado ens presenta el disc "A Pesar de Todo"

Willy Tornado ens presenta el disc "A Pesar de Todo" (La Cúpula Music)

Produït per Gerard Giner excepte “Canto y bailo” per Victor Valiente.

Hi ha cançons mirall, cançons talismà, cançons salvavides, cançons amagatall, cançons precipici, cançons fum, cançons casa...

Podem sumar-li a una cançó les qualitats que escollim. Per alguna cosa estem parlant de torxes enceses, de flames esveltes que prenen cap a la direcció que fabulem. La mirada és una brúixola i sempre hi ha un espetec de dits que acompanya l'encanteri. És una cosa que queda acordada des del moment que entenem que la nostra vida estarà sempre filada a les cançons. Willy Tornado ho va assumir fa molts anys.

I aquell baixista adolescent que es contonava orgullós des de l'escenari al costat dels enyorats The Freewheelin’ Tornados, va derivar un temps després en un escriptor de cançons reflexiu, sincer, amb ganes d'explicar-te els seus vaivens emocionals brandant una guitarra a les mans.

Així ho va fer en el seu debut en solitari, «A 11.000 km» (2014), i en el seu EP «Casa» (2022) ) i en diferents singles publicats entre 2022 i 2026.

"A Pesar de Todo" , és un nou impuls del cantant i compositor barceloní de mirar-se cap a dins per retrobar-se amb un mateix. Projectar-se i projectar, sense embuts ni girs evasius. Sempre de cara.

Tot el que no vam ser corre el teló i desplega les cortines per parlar d'una ruptura sentimental. Però des d'aquell lloc on l'herba encara està mullada i el comiat es barreja amb el batec més real –aquell que ens torna la mirada, però no la distància–.

Seguint les pistes, «Innocent i culpable» és abans que res un tema d'autoafirmació, de plantar-se i dir amb els ulls oberts: aquí sóc jo! Aquest cop a la taula rotund que ens permeti bregar amb les nostres pors i sortir victoriosos (o menys magullats del que s'esperava)

Aquí hi ha un escriptor de cançons amb ganes de comptar. També, amb la necessitat de fer front al passat i encarar episodis traumàtics: com a «Mirar-te amb amor», on escriu una sentida carta al seu jo d'11 anys, que va presenciar de manera fortuïta un conat de suïcidi de la seva mare.

Al seu costat, «Canto y bailo» és una composició dedicada a aquestes parts neuròtiques que tenim tots, aquests «pesos» que comportem i ens fan distorsionar la realitat i abraçar-la des d'un prisma confús i difuminat. Per això, Willy ens recorda que mitjançant ballar i moure el cos, podem connectar amb la nostra essència.

Quatre rescats i abordatges que s'acompanyen d'amics i companys de viatge (Alex Vivero, Santos Berrocal, Jesús Rovira). Produïts per Gerard Giner entre La Casa Murada i Blind Records, excepte «Cant i ball», que té als comandaments Víctor Valiente.

Dèiem al principi que hi ha molts tipus de cançons. Però les que porten estampada la firma de Willy Tornado són postals transparents, pàgines de lletra clara, on algú s'asseu davant i amb un gest càlid i el pols decidit et diu: m'agradaria explicar-te alguna cosa…