Entrevista a Fustegueres

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Amb una guitarra que voltava per casa i que era del meu pare. Sempre he sigut força rebel i quan tens 15 anys la música es la única cosa que no et fot "bronques" i no t’atabala, però no en tenia prou amb escoltar-la, havia de dir-hi la meva i aquesta ha estat i es la meva motivació: “dir-hi la meva”.

2. Com es crear el projecte “Fustegueres cantautor” i com ha evolucionat? Quins projectes anteriors tenies?
He tocat amb infinitat de bandes de tots els estils i colors, des de sonoritats que abracen el Jazz i la fusió fins a bandes de metall extrem passant per experiments Emos, Funk i electrònica. Les més ressenyables: “Oveja negra” (rock dur) Desembre (emo, indie pop) i sobretot el meu debut discogràfic en solitari com a “Freealma” tot creat i gravat per jo mateix al meu estudi, una barreja de rock alternatiu i electrònica amb aires de bohèmia.
Fustegueres es una involució d’aquest projecte, aparco les múltiples capes d’instruments, la sobreproducció i els efectes per despullar-me i quedar-me només amb la guitarra i la veu. La part lírica sempre ha tingut una gran importancia per a mi ja que sempre he tingut clar que més que la música la meva art es l’escriptura.

3. Quins mitjans has tingut per gravar i promociar-te?
Per promocionar-me: l’ingeni, ningú m’ha donat mai cap oportunitat fins ara però em sento força capaç de treballarme-la jo mateix! Per això agraeixo tant la tasca de gent com vosaltres i us recomano que aneu triant de quin color voleu el “Twingo” perque ens forrarem! Hahahaha!
Per gravar disposo d’un estudi propi, normalment hi ha dos tipus de músics segons com gasten els seus diners: Els que els gasten en mam, drogues dones i teatre amateur i els que es gasten tot el que tenen en el GAS (gear adquisition Syndrome) O si ho catalanitzem: SAT sindrome d’adquirir tecnologia músical! Jo soc dels segons.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Com una perla negra closa en una petxina enfonsada en un mar d’indiferència!  Em sento tant hàbil amb la guitarra com els millors guitarristes, crec que tinc una lírica clara precisa i compromesa a l’alçada dels  grans poetes i unes habilitats tècniques  a l’hora de treballar amb l’àudio comparables a les de molts productors professionals. A part d’això tinc la capacitat de reinventar-me constantmen i al llarg del meu treball es poden apreciar infinitat de registres diferents. Per altra banda, sòc capaç de parlar clar, de no amagar el cap sota l’ala i no tinc cap necessitat de canviar-me de camisa o de fer el paperet em puc permetre el luxe de dir el que penso, d’equivocar-me i de rectificar cosa que crec que ja s’aprecia en aquesta entrevista. La veritat es que el meu propòsit es simple i fàcil d’aconseguir: “poder seguir escrivint i fent música sense deixar de ser jo mateix”

6. Com definiries la teva música?
Actualment, el que presento com a Fustegueres es una proposta musical clarament inspirada per cantautors “moderns” anglosaxons però cantat en català. Amb composicions  i passatges de guitarra força elaborats, es pot observar les clares influències de : “Jeff Buckley, John Mayer, Tracie Chapman, Counting crows, Dead Can dance, Ben Harper...”
7. Com et planteges la nova gira o el que queda de l’any?
Em marco una sèrie d’objectius a assolir, alguns de caràcter personal, coses que he de millorar, d’altres relacionats amb el treball en si mateix (he de tenir tantes cançons gravades en aquest plaç de temps, he d’enregistrar diversos vídeos etc.) D’altres son purament econòmiques: He d’aconseguir certa quantitat de diners per mantenir viva la flama... I conforme passa el temps vaig valorant, si estic viu musicalment i tinc ganes de tocar vol dir que vaig pel bon camí.

8. Últimament has participat en el 1er Concurs de Cantautors/es a la Platja - la Xankla –Masnou (Ocata); com ha estat l’experiència?
No crec en concursos ni en la crítica, l’únic món on es pot ser competitiu es en l’esport on les normes estan clarament marcades. Els jurats i els crítics d’art em semblen una mica com els eunucs de les corts, veuen “com es fa cada dia” saben “com es fa” però no poden fer-ho!
 Vaig participar perquè aquell dia en concret m’anava molt bé tocar. Conèixer gent sempre es positiu i pots admirar el treball d’altres, però aquestes qüestions no tenen plenament a veure amb el marc del  concurs en si. De totes maneres, encara estic a temps de guanyar o perdre i aquest fet podria variar sensiblement la meva valoració que de moment es positiva.

9. Quines són les teves influencies musicals? 
Una mica de tot, em canso d’escoltar sempre el mateix i al llarg del temps vaig variant de gustos i escoltant coses noves, a èpoques escolto música brasilera Jobim, Ellis regina o Chico Buarque a èpoques m’embadaleix el cool jazz Bill evans, Miles Davis o wess Montgomery a temporades retorno a la música de la meva adolescència que es el rock alternatiu: Smashin, Blind melon o Dinosaur Jr m’encanta l’electrònica elaborada IDM Trip hop i en general barreges d’insturments i electrònica “Caribou, Bonobo, Boards of canada, nitin sawnhey” i pel mitg una cuantitat de grups i solistes que per mi son absolutament atemporals com “Steely Dan” “joe satriani” “Dead can dance” “massive attack” “cocteau twins” “Moby”... Fins i tot em puc llevar un dia de mala llet i treure la pols a algún disc de Messhugah, testament o anthrax

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Destacaría tot el que esta fent un jove compositor català que es diu David Pradas, el seu treball “rEsd9” suposa una alenada d’aire fresc per la barreja singular de música clàssica contemporània i sons quotidians, i he pogut gaudir en exclusiva d’una petita mostra de l’àlbum nou que prepara: “Insectum” i promet moltíssim!

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
Sota el balcó d’una donzella bonica amb el drac tocant el contrabaix i el cavaller fent la guitarra solista.

12. Que aconsellaries a un grup emergent?
Que siguin ells, que diguin el que pensen, que s’expresin ja que la música i l’art es això: Espresar-te! Que no intentin agradar als altres, que es sentin còmodes amb el que fan. Tots tenim gent que s’enamora del nostre treball i gent que l’odía, es qüestió de buscar el teu públic que hi es! I sobretot, que s’estimin una mica més la música que els diners i la fama.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
Que la música té la capacitat d’unir les persones i d’alliberar-les: “ Si vols alliberar la ment d’una persona fes-li l’amor, si vols alliberar la ment d’una generació fes música”

Més Informació:  www.fustegueres.cat