Entrevistem el amic Josep Bordes ànima mater de Pepet i Marieta

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar a estudiar música als 4 anys com a extraescolar. La motivació venia dels meus pares, ma mare cantava zarzuela i mon pare sempre havia volgut aprendre a tocar la guitarra però no ho va aconseguir mai. Suposo que projectaven les seues frustracions sobre mi, jeje.

2. Com es crear el projecte “Pepet i Marieta” i com ha evolucionat?
Vaig començar sol amb la guitarra. Pepet era jo i marieta la que me fumava per a composar les cançons. Vaig guanyar dos concursos de maquetes i el premi era enregistrar un disc, no volia enregistra-lo sol axí és que vaig formar una banda.

3. Perquè el projecte es diu “Pepet i Marieta”?
Ja ho he dit.

4. Quins mitjans heu tingut per gravar i promociar els 6 discs editats per Pepet i Marieta? Quina diferencia al hora de gravar i promocionar hi ha des del primer “Sempre hi ha un pedaç per un descosit” i “Lo món en un mos”?
Nosaltres ens hem autoproduït tots els discos, menys els dos primers. Amb el temps n’hem après, però no només a fer discos, si no a tot el que envolta el disc: promoció, distribució, disseny...

5. Com us veieu dintre el panorama de la música catalana?
Ara mateix molt bé, la cançó de l’estiu ens ha posat al mapa.

6. Com definiríeu la vostra música?
Festa amb missatge.

7. Com us plantegeu la gira? 
Nosaltres volem oferir un espectacles total, on la música sigui important però que aporti d’altres elements. Engalanem les nostres festes amb gags, personatges, coreografies i tot element que ens permeti interactuar amb el públic. Que la gent se senti part del procés és important  per a calar-los fons.

8. Com ha influenciat al grup fer la cançó de l’estiu de TV3?
De cop, se’ns coneix a tots els Països Catalans.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
De tot, des del reggae de Bob Marley, al pop dels The Cure, passant pel folk d’Ani Difranco i per què no, el rock català dels 90.

10. Quina es la vostra última descoberta emergent i musical?
Egalité, són de Borriol, ho foten de categoria i estan a punt de treure el seu primer disc.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Al Madison Square Garden.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent?
Que creguin amb el que fan, si no s’ho creuen ells no s’ho creurà ningú. I que no esperin que ningú els porti res a casa. Aneu a buscar-ho!

13. Què és el que us  apassiona de la música?
La comunicació amb el públic.

I no us perdeu el final de gira a l'Apolo: