Entrevistem a Jaume Ibars i el seu projecte infantil "El gegant que baixa de la muntanya"

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar a tocar la guitarra quan tenia 14 anys, de manera autodidacta. El que realment em motivava era el clima de comunió i alegria que es respira quan es treu una guitarra i la gent canta. És crea una catarsi col.lectiva súper positiva

2. Com es crear el projecte “Jaume Ibars” i “Rauxa”? Quina diferencies i semblances trobes entre els dos públics? 
EL meu projecte personal neix l’any 2000 en el marc dels grups d’esplai i el món del lleure. Allà començo a fer cantar i ballar a la canalla i els seus monitors i descobreixo que sóc capaç de fer arribar la meva música i les ganes de transformar la societat a través de la música.
RAUXA apareix l’any 2004 i amb aquesta mateixa actitud començem a fer música.
La diferència principal en son moltes i cap. En tots dos has de ser capaç de transmetre allò que vols dir-los i buscar els teus mecanismes per aconseguir-ho. És una tasca apassionant.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
Diferents discogràfiques, Musica global, Temps record, Rediscus. També diferents estudis de grabació com la Taifa (a Terrassa) Cal Grabadet (Castellar del Vallès), La Fournier (La Garriga), tots ells molt competents i entusiasmats amb els projectes que els presentava.
També cal dir que a nivell de mitjans durant alguns anys amb Rauxa ens van fer força cas i vam poder arribar al gran públic.
Amb els meus projectes d’animació infantil ha estat i és molt més dificil arribar al gran públic. Trobo a faltar més programes de radio i tv adreçats a aquest públic, així com més professionals especialitzats en aquest sector.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Em veig com un músic amb ganes de viure de la meva feina tot i les dificultats de la cojuntura actual. Penso que la única fórmula que em pot ajudar a viure d’aquesta feina és seguir creient en allò que faig i seguir creient que aporto un granet de sorra per transformar la societat en un lloc més bonic i on tothom i tingui cabuda. Cal ser crític.

5. Com definiries la teva música?
Alegre, didàctica, folcklòrica, humil. Intento fer música ben feta, intentant aportar el màxim que tinc per tal que  la canalla d’aquest país pugui gaudir de música de qualitat alhora que apren valors com el compromís, el respecte o la igualtat.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
Seguim lluitant per poder treballar i poder oferir el nostre espectacle del Gegant que Baixa de la muntanya a quans més teatres i sales d’arreu. Per això però, falta el suport i l’ajuda d’aquells agents que es dediquen a programar sales, que fan campanyes escolars i que vetllen per espectacles infantils de qualitat.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Recordo una actuació de Rauxa en el marc del festival Grec de Barcelona amb l’amfiteatre de Montjuïc ple.
Amb l’animació he tingut tants bons moments que se’m fa difícil triar-ne un.
Com a espectador potser triaria l’última actuació de Ojos de Brujo a Formentera. Majestuós!!

8. Quines són les teves influencies musicals?
Molt variades, van de la música d’autors catalans com Quico pi de la serra, Xesco Boix, companys de professió com en Jaume Barri, Carles Cuberes, Oriol Canals o Rah-món Roma també m’influeixen . Albert Pla, Serrat, Roigé o el lluís Llach, també Sílvio Rodríguez.
Pel que fa a bandes podem esmentar la desapareguda Ojos de Brujo, Django Reinhardt, Buena Vista Social Club, Fabulosos Cadillac, etc.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
En Roigé, una proposta entranyable, complexa, i elaborada, amb una gran riquesa musical i d’estils, amb un tractament de la veu i de les lletres sublim i molt acurat. Molt recomanable.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Sempre m’ha faltat fer una gira per Europa i poder mostrar la meva música arreu.
Amb l’animació infantil i l’espectacle del Gegant que baixa de la muntanya m’agradaria molt poder tocar a tots els auditoris que apreciïn la bona feina adreçada als infants.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que treballin molt, que sentin allò que fan i que sobretot no tinguin pressa, perquè aquesta és una carrera de fons i no el que va més ràpid és el que arriba abans. Per desgràcia no sempre els més bons o els que hi dediquen més temps acaben tenint fortuna.

12. Què és el que us  apassiona de la música?
Les emocions que desperta tant a petits com a grans. Aquesta capacitat que té d’unir a tothom i de fer vibrar la gent

13. Que trobarem en el espectacle “El gegant de la muntaya”?
És un espectacle molt pensat pels més menuts de la familia. És tendre, bonic, ple de música .
Sorpendran les projeccions que apareixen així com sorpendrà també la bona colla d’amics que acompanyen al gegant en aquesta aventura. És un espectacle dinàmic i força participatiu que és capaç de mantenir l’atenció dels més petits durant quasi una hora.