Entrevistem a Xavier Soranells de Exess

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar a fer música de jovenet, a casa sempre i hi havia una guitarra i hem vaig apuntar a conservatori . Amb 13 anys vaig tenir la meva primera banda de versions de rock i després una banda més seria on fèiem més assajos i vam participar en festivals de rock a Rubí i Terrassa.

Quan vaig acabar els estudis, COU, faig un salt, vaig anar a Estats Units i allà tocant en bandes locals de Connecticut (Massachusets) un bon amics hem va parlar de l’escola Berklee College of Music a Boston i vaig anar de visitar i vaig quedar prendat de la feina que feien, vaig demanar una beca i me la van concedir i allà vaig començar a ser professional: vaig estudiar allà i combinava tocar en directe i conèixer músics de renom.

Al acabar vaig tornar amb un projecte amb Sergio Dalma que volia que gravés un disc meu; jo escric en anglès perquè les meves arrels son el blues i rock i m’agrada composar, vaig gravar amb Dalma i participar amb altres artistes: Loquillo i altres artistes espanyols de renom.

A EEUU havia començat grup que es deia Blue Heart i bé que al presentàvem hem deien que era el “Blues Boy de Barcelona” i d’aquí desprès “Blues Heart” i vaig fer grup allà a EEUU i aquí amb també amb amics, al cap de 2 o 3 anys ho vaig deixar per centrar a nova aventura i des de fa 6 mesos tinc un nou projecte “Exess” que conte la X i S de Xavier Soranells i a més té joc de paraules de “Exès”; es una part més meva.

2. Com ha sigut l’experiència de fer el teu projecte “Exess” i com ha evolucionat?

N’estic molt content. Quan montes una banda hi ha dos maneres 1. Tu com a solista i agafes mercenaris i que facin el que toca o 2. Montes una banda com déu mana, on la música es més orgànica i més viva. Vaig trucar a gent que pensava que encaixaria: Rubén Berengena (bateria),  Charli Cuevas (baix), Jordi Bastida  (guitarra), Abel Boquera (Teclats Hammond) Monica Senit i Susana Torregrossa (Cors) i jo Xavi Soranell (Guitarra i veu). Vam encertar 100% i funciona.

S’ha gravat a la antiga usança, amb la crisis que ho ha rebentat tot i amb la tecnologia la gent grava tants cops com vulgui al seu local, jo ho he volgut fer com els 70 amb tot el grup a estudi en directe i sent rates d’estudi com els 70.

Ho hem gravat a la Bucbonera Records de Caldes de Montbui amb la coproducció de Tomàs Rodisco, tenen gran material i tenen la formula que ens funciona per treballar, a l’antiga usança però amb musicalitat moderna. El resultat ens va agradar molt  i ens vam plantejar masteritzar a Abbey Road amb “Sean Magee” tècnic de so de Queen i que ha masteritzat a Beatles, U2, ... i va ser tota una experiència i això fa que  el disc soni com sona, es un EP que donarà peu a un disc i la idea la mourem per aquí (però la cultura s’ha passat per la guillotina) i també ho mourem per EEUU, Xina i Índia.

3. Quins mitjans, ajudes has tingut per gravar i promocionar-te?

Cap. Tinc la sort de ser compositor i treballar amb gent i vas fent un raconet i reinverteixo el que guanyo en la música.

4. Com et veus el panorama de la música?

No soc massa seguidor de ningú, estic centrat amb el meu projecte, però en aquests moments hi ha molta gent inquieta i projectes nous, molt talent... però no hi ha circuit on tocar i menys de manera remunerada, a llocs de renom cobres com fa 9 anys i el nivell de vida es més car.

Hi ha una situació precària i difícil però molts projectes nous, m’agradin o no, això es maco.

5. Com definiries la teva música?

Rock & Roll amb la sonoritat buscada (per exemple vam estar 4 dies sonoritzant la bateria com voliem que sonés) i l’energia de gravar junts.

Abans eren més bons músics,  gravar era car, i ho tenien de fer bé a la primera toma, ara amb la tecnologia pots gravar molts cops i es perd l’essència per això ho hem fet com es feia abans. Es bo tenir molta tecnologia però has de saber utilitzar-la.

El “Meu nen petit” ha sortit molt guapo. 

6. Com et planteges la nova gira o el que queda de l’any? 

El dia 13 octubre vam tocar en un concert solidari pel Sàhara a Luz de Gas de Barcelona i el 2015 actuarem al Black Music Festival.

Tenim dos manegaments: un per Europa i un altre per EEUU.

Ens agradaria tocar a la  nostra terra però el tracte i els mitjans a fora son més interessants.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 

Com a músic hi ha coses amb molta audiència però el millor a la Sala Jack’s Saloon prop de Boston on tocàvem habitualment.

Com a espectador Eric Clapton a Boston, EEUU.

8. Quines són les teves influencies musicals? 

Eric Clapton, del Blues (BB King, Freddy King, Robert Johnson,...), Dire Straits i Mark Knopfler i Supertramp entre altres grups.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

D’aquí: Trau, The Crab Apples i de fora: Jack White i Artic Monkeys.

10. Que aconsellaries a un grup emergent?

Que assagessin molt, jo crec en la màgia de la música però també en el treball i l’esforç del dia a dia i mai perdre l’esperança (i més en aquests moments) perquè molts música amb talent que conec han llençat la tovallola. S’ha de ser perseverant en la vida.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Al Royal Albert Hall de Londres.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

Absolutament tot: el llenguatge té una limitació que amb la música es transpassa. Es un alliberament, una vessant creativa (que tant m’agrada) i crear en el moment....

13. Què té el rock i blues que no tenen altres estils?

Rés més. Son estils en els que he crescut i m’han marcat a la vida. També m’agrada el soul el rap, el flamenc, el funky... però ben tocat. Ben fets et captiven.