Entrevistem a Jordi Ginesta cantant de Bonobos

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig entrar tard en el món de la música com a intèrpret. Sóc una persona “Cul inquiet” i inexpert en la vida però amb ganes de descobrir-la i celebrar-la i aquest fet em va portar a preguntar-me: “què puc fer per treure el que tinc dins meu i a més contribuir a que les coses que no m’agraden del món puguin canviar?”.  A casa meva s’ha escoltat sempre molta música i tinc molts amics músics. Amb l’Arcadi (guitarrista de Bonobos) vam decidir començar a fer versions a bars i ens vam adonar que teníem més temes propis que versions i, això, va fer que decidíssim fer banda amb músics amics nostres i altres. Ens agrada explicar coses i explicar-les per contribuir al canvi amb bons valors i idees sòlides des del nostre punt de vista. A més a més, sóc mestre de primària i facis geografia o naturals el fet és explicar coses amb valors al igual que la música.

Com diu Bertold Brecht (escriptor alemany): “L’Art no ha de ser un mirall per reflectir la realitat sinó un martell per esculpir-la”.

2. Com es crear el projecte “Bonobos”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Bonobos ha evolucionat molt positivament, ja que és com tot a la vida, la maduresa dels projectes van relacionades directament amb la maduresa personal dels seus integrants.

Els projectes canvien pel que fas, musicalment som més sòlids, el discurs ens el creiem totalment... El millor que m’ha donat Bonobos es sentir-me viu i poder donar vida i, de fet, d’aquí el títol “Animalànima” que vol dir “som vida per donar vida”.

I pel què fa el nom, que és quelcom que conservem des de fa molt de temps, és també un punt de partida bonic i amb molt de missatge. Ens diem Bonobos perquè són uns simis de la família dels chimpanzés que cooperen i, per solucionar tots els problemes, fan l’amor. El nom en sí, sona bé, i a més a més té sentit pacifista tal i com deia Nathional Geographic:“Els Bonobos els ximpancés pacifistes”. És com quan nosaltres durant l’època de batxillerat vam sortir al carrer a cridar el “No a la guerra”.

 

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc “ Animalània” i promocionau-se?

Sempre diem que si et predisposes a fer les coses amb amor la gent no té problemes per ajudar, hem tingut ajudes de professionals i de col·laboradors voluntaris per moltes coses i això es brutal.

Gravar un disc és un somni. A mi de petit el tió em cagava un disc i tenia un valor simbòlic molt important per mi. Gravar-ne un, doncs, té molt valor.

Ho voliem fer bé i amb gent que confiéssim a mort . És per això que el David Vinyolas ens va ajudar en la part rítmica i l’Alfred Tapscott en la part harmònica ajudant-nos a polir els 12 temes que vam gravar al Nautilus Recordings d’Arenys de Mar com a premi de guanyar el Concurs Track del Vendrell. Finalment el també tècnic Marc Parareda va mesclar el disc i, finalment, també hem tingut molta ajuda de RGB veient com creuen en el nostre projecte.

En directe portem 7 músics, la persona del merxandising, 2  fotògrafs (és important explicar el que vius amb bones fotos) i els tècnics (so, llums i backliner).

De músics amics al disc hi ha col·laborat: Txarango, Els Catarres, Cesk Freixes, Laura Cruells, Jaco Abel, Oriol Puig (DJ de Kòdul) i les Sey Sisters.

4. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana?

Vivim un moment de bonança a nivell de propostes espectacular. No estic parlant d’economia sinó de creativitat.

Crec que és una sort que hi hagin tantes propostes: t’interesses i fa que milloris la teva proposta, la riquesa no és un problema es una oportunitat per aprendre.

 A Osona, tots ens coneixem, i a cada poble pujant per C-17 hi ha un grup, des d’Aiguafreda al Vallès amb Catarres, Centelles amb Bonobos i Sey Sisters, Tona amb Obeses i Vic amb La Iaia, Joana Serrat, Nuria Graham, Txarango, Nyandú... Compartim la vida amb el que ens agrada. A Osona hi ha tanta moguda perquè, probablement i salvant distàncies, com al Brasil amb el futbol, ens impregnem des de petits de música i acabes per tornar-te més competent en allò que és teu musicalment parlant. Cal ser creatius quan el panorama és tant ric.

A Osona, per acabar, penso que han estat bàsics tres punts: el treball de les escoles de música que han donat fruit, la retroalimentació entre els grups i el Mercat de Música Viva de Vic que ens ha ajudat des de petits a tenir bons referents.

5. Com definiríeu la teva música?

El nostre producte hem intentat que es diferenciés potenciant el funky dins del món del mestissatge. A més a més, vam estudiar el que transmetien les nostres cançons i vam arribar a la conclusió que volien transmetre tendresa i energia. A partir d’aquí vam batejar la nostra música com a “Patxanga Carinyosa”.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

Tenim un octubre ple amb concerts a Navàs, Òdena, Fires de Girona, Aitona... i desprès potser ens ho agafarem amb més calma perquè som un grup d’estiu i festa major. Jo, que sóc una mica de pagès, crec que els camps una època de l’any s’han de deixar reposar i esperar al següent any. Això és el que farem.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Amb Bonobos tots han estat especials, però recordo sobretot el “de casa” a Centelles, el Clownia (organitzat per Txarango) i l’Acampada Jove perquè és un festival al que solia assistir com a adolescent.

Com a espectador: els concerts d’Ismael Serrano (quedo captivat des del minut 0 al 100, he anat a 6 o 7 concerts seus). També recordo de manera especial a Esperanza Spalding al Teatre Grec o Txarango al Palau de la Música.

8. Quines són les teves influencies musicals?

Sobretot de petit escoltava tot el que sortia de rock català i, per influència dels meus pares, els artistes de la Nova Cançó. D’adolescent vaig començar a escoltar grups com Obrint Pas, Skalariak i, ara, escolto jazz, reggae, funky, ritmes llatins... sóc molt flexible i versàtil. M’interessa tota la música en la seva dimensió. Ara bé, allò que escoltes de petit et marca profundament tal i com et marquen els primers bons mestres.

També sento devoció per un grup de casa, La Troba Kung Fú, i un músic americà que es diu John Mayer.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Us recomano el projecte de final de carrera de l’Adrià Plana, de Tona, que versiona en clau de jazz a Bob Marley. També us recomano Nyandú, La Sra Tomassa, XY (duet preciós de veu i viol·loncel) i els 9 Son, que ens han fet ballar a moltes Festes Majors.

10. Un lloc on us agradaria tocar?

Seria un somnis saltar a la Plaça Major per Mercat de Música Viva de Vic i al Palau de la Música de Barcelona per la màgia i el simbolisme del lloc.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que la terra és per qui la treballa i si volen aconseguir coses que treballin amb el cor, esforç  i sent molt humils. Camines cap allò que generes, confiar i creure en el teu projecte. Nosaltres també som un grup emergent.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

La música és una noia guapa vesteixi com es vesteixi... i cada cop n’estic més enamorat.

13. Com van néixer els Bonobins?

Creiem en el fet de generar noticia i el disc estava enfocat com un medicament per aquest mateix motiu. Val la pena donar-li sentit comunicatiu a tot allò que fas... perquè al cap i a la fi transmetem emocions! Els “Bonobíns” pretenen ser originals i transmetre fescor, alegria.

Els “bonobins” van neixer perquè entre proves de so i el concert hi ha molt temps mort. Jo sóc molt de treure guitarra i fer garrotins i vam començar així, casualment. Enguany hem batejat els nostres garrotins com a “Bonobins” i els hem intentat fer a cada població que actuàvem. A més a més, la gent quan no ho fèiem ens els exigien! És quelcom que ens fa riure com tantes coses a la vida que neixen fruit de l’improvisació  i la creativitat.