Entrevista a Carles Carolina

Carles Carolina és l’alter ego de Ramon Garriga. Músic barceloní que porta molts anys movent-se pels escenaris. Comença la seva carrera musical als anys noranta tocant la bateria amb la banda Tuesday Afternoon (2 discs + 1 de “turistas”) amb qui fa gires per tot l’Estat. Fundador , a principis de segle ,juntament amb Roger Aixut, Núria Carrera i Carles Martínez-Almoyna de CaboSanRoque (3 discs) amb qui gira per tot l’Estat, Europa, Mèxic i Marroc. Des de 2007 crea Carles Carolina amb qui prepara la seva tercera referència discogràfica.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar a l’institut a principis dels norantas. El meu germà tocava la bateria i jo la teniam muntada a casa i quan vaig saber que una banda buscava bateria m’hi vaig apuntar i així va començar tot. El fet de tocar és quelcom físic i emocional. Les sensacions que aporta la creació són diferents a qualsevol altra cosa.

2. En quins projectes has col.laborat i estas  participant? Explican’s el teu projecte “Carles Carolina”?

Tuesday Afternoon, CaboSanRoque, Oscar Abril Ascaso avec les Autres, Xavieruga, Estanislau Verdet, ... Carles Carolina neix de la meva necessitat d’explicar les meves històries a la meva manera. La necessitat de depurar, d’essencialitzar la meva relació amb la música.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?

He tingut el suport de la discogràfics (Música Global) i el de tots els companys i amics que vas fent durant el camí. Tècnics, productors, enginyers, periodistes... amb qui tens química sempre t’ajudes. Això de la música, com gairebé tot, és una qüestió de pell. De totes maneres, el que no facis tu, no t’ho farà ningú.

5. Com et veus el  panorama de la música catalana?

El rock’n’roll sempre ha estat en crisi. És molt difícil viure d’un grup de música però a dia d’avui hi ha força interès. De totes maneres, és molt difícil omplir sales quan no ets un dels quatre que surten per la tele.

6. Com definiries la teva música?

Jo faig la música que em surt. No sé ben bé què és. Hi ha cançons pop, cançons rock... últimament comentàvem en conya amb la banda que potser estavem fent “darkfolk”. Ni idea. És millor que ho diguin els altres...

7. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

Doncs estem per gravar el nostre tercer disc. Molt contents amb el que en pugui sortir perquè ja fa temps del “Música de Mercat”. Sempre és excitant entrar a l’estudi i veure quin resultat en surt. A més, crec que ho farem diferent aquesta vegada i gravarem tots junts preparant sessions molt orgàniques perquè així es reflecteixi en el resultat final. A veure què!

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Van ser dos concerts que vaig viiure amb dos dies de diferència: Calexico a l’Apolo i l’endemà Albert Pla al teatre lliure. Brutals tots dos per la diferència i la viscera... Brutal! També em va agradar Wilco al Razzmatazz...

9. Quines són les teves influencies musicals?

De tot: Clash, Talking Heads, Pavement, AC/DC, CaboSanRoque, Tuesday Afternoon, Pink Floyd, Kobus, Red Hot, BobMarley, Dylan, Stones, Led Zeppelin, Hefner, Quimi Portet, ...

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Vera Wenzel

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

M’agrada tocar a tot arreu. He tingut la sort de tocar molt i a molts llocs diferents. No tinc un lloc especialment marcat a l’agenda amb negreta...

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que li foti canya i paciència. Que toqui amb l’estómac i no amb el cap. Que s’ho passin bé i que sempre tinguin ben definida la seva opció i que tothom remi en la mateixa direcció. Sobretot, paciència i disfrutar del camí.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

A mi la música m’ha ensenyat a viure, a compartir, a lluitar, a esperar i, sobretot, a vibrar en harmonia amb tota una banda amb qui comparteixes projecte i ambició. La música és vida. És quelcom orgànic i senzill, si vols.