1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig començar als 15 anys. Tenia ganes d'explorar-me i de posar so a les meves paraules. Les melodies van anar sortint i a poc a poc vaig anar fent una fortalesa, una muralla que em permetia explicar les coses que anava vivint i protegir-me sovint de tot allò que no podem controlar.
2. Com es va crear el projecte “Pere Vilanova” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Com a projecte devia iniciar-lo als 18 anys quan vaig començar a enregistrar el primer disc i vaig fer-ne les primeres presentacions. El primer disc es deia “Titans” i hi vaig intentar plasmar la fotografia de les coses que volia viure i d'algunes que havia viscut. Després amb l'”All the heavy days are over” i amb “Una magrana d'astres” vaig anar enreiquint amb versos meus i d'altres poetes que m'agradaven tot allò que per edat encara no havia pogut viure. Fins que vaig decidir marxar a fora, a Bèlgica i vaig tocar les meves cançons per Europa, en petits locals, als carrers de Ghent i de Brussel•les, i vaig aprendre coses sobre altres països i cultures. Crec que com a projecte estic en un viatge constant.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
Els primers treballs els va produir en Pau Romero (Jordi Montañez, Verdcel). Tocava llavors amb en Raül Juan i en Climent Lanaspa. Va ser una experència molt bona i n'estic molt content. Va ser una gran sort trobar-los i veure com les cançons podien tenir una manera polièdrica, cal•lidoscòpica de ser vistes. En l'últim treball, “Les Tres Estacions” he treballat amb en Dani Ferrer (Dídac Rocher, Love of Lesbian) com a productor i les il•lustracions del disc les ha fet màgicament la Paula Bonet. Els músics amb qui he treballat per aquest disc han estat també la pedra angular de les cançons, el mateix Dani hi ha gravat uns teclats i uns pianos emotius, el Marc Prat ha posat tota la sensibilitat del seu baix, en Xavi Molero ha fet caminar les paraules amb la seva bateria, en Pablo Garrido i en Carles Guilera ho han pintat tot de guitarres precioses i la Núria Maynou ha creat una textura càlida i propera amb la vibració del seu cello. Les gravacions als estudis de Grabaciones Silvestres amb en Joel Condal, i a Blind Records amb Santos Berrocal i en Sergi Bautista. Finalment les mescles a càrrec de Jordi Mora a Can Mora i el màstering de Marc Parrot han precisat les imatges de les cançons amb el so. Tot plegat dissenyat per Tema Bcn. En els directes d'aquest darrer disc m'he acompanyat d'en Marcel Ferrer als teclats, d'en David Bonell al baix, d'en Carles Guilera a les guitarres i d'en Joan López a la bateria.
4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
És una pregunta molt difícil! No ho sé, intento anar fent i no parar mai de treballar, hi ha molta gent amb molta qualitat, quan toques amb tots aquests músics que abans he esmentat te n'adones de fins a quin punt has de fer-ho, intentar-ho, perquè hi ha gent molt bona i som país amb molt talent.
5. Com definiries la teva música?
Diria que la meva música és un viatge que intenta transformar l'experiència. Intento nodrir-me de literatura i cantar des del nucli cap a la sortida. De vegades és una música que treu lava, de vegades neu i glaç.
6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
Aquests darrers mesos hem fet molts concerts. Hem presentat un videoclip, el del tema “Fanals” que ha tingut molt bona acollida i recentment hem gravat el del segon single, “Korenlei” que veurà la llum d'aquí poc. N'estem molt contents. Malgrat tot Pere Vilanova encara no és un projecte conegut, queda molta feina per fer. D'aquí a final d'any publicarem el nou videoclip que ha estat enregistrat amb un estil molt cinematogràfic i seguirem buscant concerts i trucant i tocant a tots els llocs i per a totes les persones que ens ho demanin.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
El millor concert on he estat mai segurament hagi estat el de Damien Rice al Lokerse Festeen, a Bèlgica. M'hi sento molt identificat. Un home, una guitarra, la seva història, la seva vida, les seves pèrdues i el seu humor negre. M'agraden els artistes que mires als ulls i et diuen, sé alguna cosa que tu no saps. Un dia voldria ser com ells.
8. Quines són les teves influencies musicals?
M'agrada molt el folk anglosaxó per la seva veritat despullada i la música francesa pel joc intel•lectual i poètic de les seves lletres. La música èpica i atmosfèrica també m'encanta, sigui en la llengua que sigui. Damien Rice, The Tallest Man on Earth, Sigur Ros, Ryan Adams, Nick Drake, Moustaki, Benjamin Biolay, François & The Atlas Mountains, Love of Lesbian, Vetusta Morla, Sidonie...
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
François & The Atlas Moutains, un projecte francès – a vegades cantat en anglès – amb lletres suggerents i molts estils molt diferents que es complementen perfectament.
10. Un lloc on t’agradaria tocar?
M'encantaria tocar al Teatre Lliure de Gràcia (Barcelona)
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Paciència, humilitat, resistència i fe.
12. Què és el que us apassiona de la música?
Escoltar-la mentre camino. La possibilitat de caminar pels carrers de la teva ciutat i en realitat estar caminant per un altre lloc que només tu coneixes i que alhora vas descobrint amb cada acord, amb cada respiració del cantant i amb cada pulsació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario