Entrevistem a Artur Gaya de Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferrerie

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Va ser l’any 1979: mon cosí Pipo Iglesias em va estirar a cantar. Ell va ser el culpable de que jo em decidís a pujar a un escenari i agafés confiança en la meua veu. Entre els dos vam crear ‘La Cucafera’: un duet de cançó en català desenfadadament compromesa. Vam fer el nostre primer disc i vam tindre la sort d’estar ja des d’un principi voltats de músics tan grans com Rafael Zaragoza ‘Zarita’, Eduard Altaba, Ramon Solé, Joan Saura o Ezequiel Guillem. 

2. En quins projectes musicals has participat i com ha estat la teva evolució com a músic? 

A partir de ‘La Cucafera’ vaig implicar-me en projectes ben diversos: vaig cantar versions amb ‘Vapor Anita’ i ‘PK2’, vaig fer música per a gent menuda amb ‘La Baldufeta’ i ‘Lontainers’, i vaig fer una incursió al pop ibèric amb ‘Delirios’. Amb ‘Lontainers’ i ‘Delirios’ també hi va haver discos, encara en temps del vinil. Des del 1992 estic amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb els que portem ja 12 treballs discogràfics i potser unes 70 col.laboracions en discos col.lectius o d’altres artistes. Ara mateix compagino els Quicos amb un projecte més personal en el que he fet una revisió de l’obra de l’Ovidi Montllor, ‘Gràcies, Ovidi’, i en aquests moments preparem un segon disc amb música pròpia a partir de poemes d’Enric Casasses.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar la teva música?

Sempre he pogut el privilegi de compartir els meus projectes amb molts bons músics i companys que han fet que la meua veu s’escolte bé a través de les seues idees sonores. A l’època de la Cucafera era el Pipo Iglesias;  amb els Quicos, Lontainers i Delirios,  el Jordi Fusté; ara amb el meu projecte personal treballo de prop amb el Kike Pellicer. Tot això, afegit a la sort d’haver pogut cantar al costat de músics i persones tan excepcionals com Josep Lanau, Quique Pedret, Sergi Molina, Paco Prieto, Xavi Borràs, Santi Martorell...

Hi ha també una persona important en la meua vida: l’Elena. El seu recolçament i el seu treball al meu costat han sigut essencials en tot el que he fet des del 1992.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Entre tot el que hem anat fent des de fa 35 anys, potser ens hem guanyat un raconet, no?

5. Com definiries la teva música?

Intento transmetre sempre un sentiment d’una manera sincera i senzilla. L’estètica és només un vehícle per fer realitat aquest objectiu, i és per això que no m’ha importat recorrer gèneres i estils diversos que m’han agradat.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 

Amb els Quicos continuarem amb la gira de presentació del darrer disc i prepararem un projecte nou. Amb el ‘Gràcies, Ovidi’ esperem poder tindre ocasions de commemorar l’any Ovidi (2015) en el que es recordarà el 20è aniversari de les seues ‘vacances’.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 

Com a músic t’enganyaria si et digués un sol concert. N’hi ha hagut molts i per sort molt diferents i amb molts motius especials per guardar-los enel record. Com a espectador sempre m’emociono molt quan puc escoltar a Caetano Veloso, a qui intento seguir quan ens visita.

8. Quines són les teves influencies musicals? 

En tinc moltes. Et diré uns quants referents, els uns de fa uns quants anys i els altres d’ara mateix: Pete Seeger, Caetano Veloso, Sílvio Rodríguez, Ovidi Montllor, Eliseo Parra, Carmen Paris, Lila Downs, Goran Bregovic...

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Nico Roig! Vaig compartir amb ell l’escenari a Cardedeu i em va impressionar.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

He complit bastants somnis en aquest aspecte. Ara prefereixo anar on em porte el cor, perquè la bellesa i el caliu d’un espai el porta el públic i la complicitat que pots teixir  amb ell.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Li aconsellaria un camí planer i que no sigue mai víctima de cap moda. Els que et pugen allà dalt, poden acabar baixant-te allà baix.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

La seua capacitat d’arribar on menys t’ho imagines. Tot té la seua música i això és una de les coses boniques de la vida.

13. Quin es el secret del Quico, El Célio, El Noi i el Mut de Ferreries?

Jo crec que si hi ha algun secret ha estat el mirar i escoltar sempre el que passa al carrer i intentar reflexar-ho en els nostres missatges musicals. Hi ha gent que ens veu i ens diu: “sou com natros”... I això és molt important. 

En clau interna et diria que som com una família i hem aconseguit que els nostres problemes en 22 anys no passen de domèstics. És per això que estem aquí i amb ganes.