Entrevistem a Dani Caracola

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar tocant, formant una banda i composant cançons d'adolescent cap als 16 anys, vaig començar imitant els referents que tenia en aquell moment doncs encara no tenia res clar sobre què fer a la vida ni què volia. Estava experimentant. Actualment segueixo formant bandes i composant cançons i segueixo tenint referents però crec que ja no imito, tinc el meu propi discurs i llenguatge i molt més clar què vull comunicar i connecto més amb el món real i no en la fantasia mítica que envolta les estrelles del rock que ja no m'interessa. Prefereixo la música més de tu a tu, més propera.

2. En quins projectes musicals has participat al llarg de la teva vida i quins participes actualment? Com ha estat la teva evolució com a músic i el projecte “Dani Caracola”? 

 Vaig començar sobretot fent rock, blues, etc. a principis dels anys 90s i cap a finals de la dècada vaig tocar amb una banda d'indie-pop amb qui vaig enregistrar discos i fer gires per tot l'Estat, després vaig viure dos anys a Anglaterra on vaig estudiar Producció Musical i va ser llavors que em vaig començar a endinsar a les músiques del món. Primer amb la brasilera, després amb la fusió llatina, després vaig aprofundir molts anys amb la música cubana amb el grup cubà Echa Paká i també la rumba catalana amb Caracola. Després ja va vaig aprofundir en la música d'autor sense oblidar tot aquest bagatge.    

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?

La majoria dels discs han estat autogestionats. He viscut el canvi de l'era discogràfica a l'era digital i, tot i que he enregistrat per algunes discogràfiques ja la majoria ha estat autoproduït. He tingut la sort de fer molts amics als escenaris i especialment en el disc “Cultures Viatgeres” hi apareixen 40 músics de molt diversos orígens, tot i que gairebé tots viuen a Barcelona o rodalies.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?  

Crec que hi ha molta qualitat i creativitat, per ser un país tan petit. Encara arrosseguem algunes seqüeles de la castració cultural que vam tenir durant les dictadures i prohibicions històriques de la nostra llengua i institucions els darrers segles però està molt viva i crec que és important que segueixi endavant aquesta efervescència creativa. També és important seguir cultivant la nostra maltractada tradició per tal que renovi la força que té en tant que cultura mil·lenària. 

5. Com definiries la teva música?

Músiques del Món d'Autor.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 

Segueixo presentant les “Cultures Viatgeres” mentre preparo un nou disc i col•laboro en molts projectes musicals i culturals però sobretot ara mateix estic coordinant la Brigada Intergeneracional per la Memòria Històrica, un projecte que em sembla molt urgent i necessari per tota la nostra societat, ara més que mai. 

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?  

La presentació del disc “Cultures Viatgeres” amb la Banda de Ida y Vuelta a Luz de Gas va marcar un abans i un després per a mi com a músic i persona però darrerament vaig estar a Colòmbia fent un concert de petit format en el que alguns cantautors d'allà hi van col•laborar amb un públic molt especial on hi va haver una connexió emocional molt directa i és que ja estic convençut que per mi ara la música és un diàleg proper i necessari amb el públic o no és. 

8. Quines són les teves influencies musicals? 

Sé que és un tòpic dir que són moltíssimes però realment és així, en tot cas miraré de posar alguns punts cardinals en el meu mapa d'influències: actualment sobretot músiques del món, especialment la música llatina (l'afrollatina, l'indígena i la trova). Alguns grans referents són Bernardo Sandoval, Gato Pérez, Mor Karbasi, Javier Ruibal, Silvio Rodríguez, Ovidi Montllor o l'Elèctrica Dharma.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

 AlaCanto, un grup que fusiona Folk Llatinoamericà amb Jazz

10. Un lloc on t’agradaria tocar? 

El lloc és la gent, o sigui allà on hi hagi gent àvida de compartir emocions. 

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 

Estimar tot projecte que facin i gaudir-ne perquè de tot s'apren però sobretot s'apren gaudint i tot patiment o sacrifici se supera si estimes allò que fas i en gaudeixes.

12. Què és el que t’apassiona de la música?

Establir vincles profunds amb persones i realitats diferents sovint sense conèixer-les. El seu poder evocatiu és tan gran que jo conec molta gent que ha vingut a viure de llatinoamèrica a Barcelona per una cançó, sense conèixer més que el que diu la cançó d'aquesta terra (Mediterràneo de Serrat era la cançó en aquest cas).

https://www.youtube.com/watch?v=rt_3jr5E62Q